Àngel Colom: "En 10 anys visualitzarem l'encaix dels nouvinguts a la societat catalana"

"Durant uns anys es tracta de fer i, en canvi, parlar el mínim possible. Encara estem en una etapa d’acollida i d’arrelament i Nouscatalans.cat es va actualitzant cada dia amb una feina de base". - Nous catalans, nouvinguts, no són eufemismes per no dir simplement "immigrants"? - Per alguns podria ser això però no per a nosaltres. Parlem de catalans nous perquè aquest ha de ser l’objectiu. En deu anys han arribat un milió tres-cents mil persones, que és una xifra enorme, la més alta d’Europa, i els volem expressar que si fan un esforç d’integració seran catalans nous. Amb això no amaguem el terme immigració. Volem que aquesta gent posi de la seva part i que aquell terme que hem heretat de Francesc Candel "els altres catalans" vagi desapareixent. Ara encara estem en l’etapa d’arrelament i els anem dient que poc a poc hem de fer el dol de la immigració per esdevenir català. - L’any 1976 Jordi Pujol va publicar "La immigració: problema i esperança de Catalunya". Parlava d’una altra immigració, l’espanyola. Quina seria ara la seva diagnosi? - L’arribada de tanta gent en tant poc temps genera alguns problemes, però no és un problema en si. Al menys des de CDC ho encarem d’aquesta manera. Aquesta arribada massiva ha d’esdevenir una oportunitat de creixement social i de país. Catalunya és un país que s’estava envellint i el que arriba és bàsicament gent jove que ha fet pujar la natalitat. Per tant, superant els problemes em decanto perquè es converteixi en una oportunitat per Catalunya. Ho penso a més perquè a Catalunya no tenim les eines, l’Estat ens va donant amb comptagotes petites competències i això ha fet que patim la mala gestió dels fluxos migratoris, tant amb el PSOE com amb el PP. Des de Madrid s’han creat més expectatives, l’efecte-crida, cap a Catalunya que respecte a altres zones de la península. - En el coneixement de la llengua, per exemple, es poden distingir més o menys integració en funció de la cultura o de l’ètnia? Els llatinoamericans són més reticents pel fet de saber ja el castellà? - Això de que el llatinoamericà no passarà per la llengua és una llegenda. Si mirem les xifres dels Consorcis de Normalització Lingüística de Barcelona i del Baix Llobregat el primer grup, amb diferència, que va a classes de català és el llatinoamericà. Altra cosa és l’ús social que en fa, en funció del barri on viu i per on es mou. No hi ha res a priori contra el català. Jo em trobo amb catalana d’origen marroquí tant arrelats com la gent d’Àsia. Moltes vegades som els mateixos catalans els qui, per allò que en diem cortesia, els hi parlem en castellà. "El discurs de l'espoli fiscal ha arribat a la població nouvinguda" - Com han respost aquests nous catalans a les consultes sobiranistes. Hi ha xifres? - Molt bé, en participació, a nivell de voluntariat i de fedataris. A la consulta del 10 d’abril a Barcelona van votar 13.394 persones no censades, és dir o d’origen estranger o d’entre 16 i 18 anys. La majoria eren estrangers. Li posaré varis exemples. Vaig visitar el barri del Remei a Vic. A una cua d’unes 30 persones, el 80 per cent eren negres. En un acte al paral·lel amb motiu de la diada nacional paquistanesa van votar 32 persones. A Arenys de Munt, quan es preparava la primera d’aquestes consultes, vaig estar parlant sobre la independència a un grup bastant nombrós i això que estaven en dejú en ple Ramadà. Pensi que per molts d’ells ha estat la primera vegada que han tingut l’oportunitat de votar i han volgut dir la seva. El discurs de l’espoli fiscal ha arribat a la població nouvinguda. Veuen que paguen impostos i que una part del que enviem a Madrid no torna. A la que et toquen la butxaca la gent reacciona més que amb grans entelèquies. - És difícil perdre la pròpia identitat. - Els primers anys que són aquí encara conserven la petjada d’on han nascut i sobretot d’on han viscut, però quan veuen que et maltracten des de Madrid ràpidament es fan catalanistes. Fa quinze o vint ja passava això amb la immigració d’origen espanyol. T’omplien sales per escoltar què és això del concert econòmic. Els interessava perquè et deien: "ens maltracten i jo defensaré aquest país perquè puguem viure millor jo i els meus fills, amb una bona sanitat, un bon ensenyament...". - Espanya no ha tingut una política colonial, o si la té és des d’una mala consciència. Això no és la Commonwealth ni la francofonia, els immigrants que arriben, tret dels llatinoamericans, són d’una altra llengua. Vostè coneix molt bé el Marroc. Aquí no hi ha "pied-noirs" com França va tenir del Marroc i d’Algèria, o paquistanesos i hindús com a la Gran Bretanya, que arribaven parlant l’idioma del país d’acollida. - Els primers marroquins que van arribar aquí procedien de petits pobles del nord on no parlaven francès sinó bereber. Després ja van venir de Casablanca, Tànger i altres ciutats de llengua francesa. És veritat que la majoria arriben a Catalunya sense saber que som diferents però de seguida se’n adonen i no els hi ve d’aquí perquè tenen una gran facilitat per les llengües. Els joves per suposat perquè l’estudien a l’escola, però a Palafrugell, a Figueres o a La Bisbal trobes marroquins adults que parlen català. D’entrada, tothom que emigra és molt tancat. El que s’ha de fer és evitar que es formin guetos. Nosaltres no posem nom al nostre sistema d’integració, que és similar al nord-americà. En canvi, l’assimilacionisme de França o el multiculturalisme de la Gran Bretanya han fracassat. A la gent que arriba li hem de dir que s’estimin Catalunya i que després tot arribarà. Jo ja he vist gent dempeus escoltant Els Segadors, encara que no se sàpiguen la lletra. O en els partits Barça-Madrid d’aquest dies, si vas pels bars del Raval no veuràs banderes espanyoles, sinó del Barça, dels seus països i bastantes de catalanes. És cert que la crisi tensa la corda i hem de vigilar molt de no prendre mal. Quant a la llengua, cal fer un esforç. En vuit o deu anys s’hauria d’oferir un mínim de dos mòduls de 45 hores de català perquè la totalitat dels adults tinguin uns coneixements bàsics de la nostra llengua. Si el català ha de ser llengua determinant per la integració hem de posar els instruments a l’abast de tots. - Ara hi ha dèficit de places, oi? - Hi ha llistes d’espera, efectivament. Ara tenim un milió d’adults amb un contacte zero amb el català als que hem de donar l’oportunitat. Tenim unes quantes idees al respecte a més d’un enorme interès en què aquest milió de persones tinguin accés al català al llarg d’aquests vuit anys propers. El president Mas diu que ens hem d’arremangar. Doncs, som-hi, alliberem energies i impliquem la societat. - Coneixent Xavier Bosch al front de la secretaria general d’Immigració de la Generalitat, i a vostè, l’activisme està assegurat! - Sí, amb en Xavier hem treballat plegats tota la vida... Aquests nous catalans com poden tenir igualtat d’oportunitats si no han tingut accés al català? Els socialistes els hi ha amagat això, els hi diuen "no, no cal, amb quatre paraules n’hi ha prou". Els estan enredant. "Mesclar-nos també és feina dels catalsns de tota la vida" - Funcionarà l’ascensor social? Veurem immigrants en llocs destacables de la societat com ho han estat Montilla, Lara, etc. pel que fa a la immigració espanyola? - A Convergència i Unió ens hem donat deu anys per aconseguir-ho. D’aquí deu anys es podrà començar a visualitzar l’encaix de bona part d’aquesta gent nova al país, en tots els àmbits, a l’esport, a les universitats, a la societat civil... - L’origen no és important. Que ha hagut discriminacions? Segur. Però no fem res de multiculturalisme a base de barris-gueto perquè a Europa ha fracassat; mesclar-nos ho hem de fer els nouvinguts però també els catalans de tota la vida. Hi ha mesquites que fan jornades de portes obertes. Qui hi va? L’alcalde, les autoritats..., no van els veïns del costat, que són els que ho haurien de fer, però de la mateixa manera els nouvinguts han de participar a les festes del barri. A Catalunya hem de fer la mescla, el mestissatge, amb tothom igual en drets i en obligacions, però també els hi hem de dir que aquí no partim de zero, que hi ha uns valors de país que s’han d’acceptar. Per exemple, uns determinats comportaments com la violència no hi tenen cabuda, i també han de saber que els vels integrals com el "nikab" i el "burka" no són benvinguts. Per això legislarem per prohibir-los a tot arreu. D’altra banda, si hi ha una força política que possibilitarà que s’integrin a l’administració serà CiU. L’adjunta al director general de Cooperació és d’aquestes nouvingudes, i també una jutgessa paquistanesa al Bages... O, per exemple, dels 45.000 paquistanesos que viuen aquí, el trenta per cent són petits empresaris. Curiosament, els botiguers que han començat ara suporten millor la crisi. Model "assistencialista" del PSC - A mi em dóna la sensació que mentre CiU treballa per integrar els immigrants d’altres cultures llunyanes, el PSC s’ocupa més dels romanesos i els llatins perquè poden votar a les municipals.- Hi ha una gran diferència entre el projecte socialista i el nostre. Nosaltres estem fent país, els volem ciutadans iguals i els advertim que no serà un camí de roses. Als socialistes, en canvi, ja els hi va bé tenir-los en guetos, anar a les seves festes, que els hi paguen, i demanar-lis el vot a canvi. D’aquí a final d’any hem convocat sis grans congressos nacionals de quadres i de líders d’opinió en què es reuniran, separadament, catalans llatins, del Marroc i un altre subgrup d’àrabs de diferents països, asiàtics del sud, afrocatalans, europeus amb especial incidència amb l’Est i musulmans catalans. Per l’any vinent tenim previst el de xinesos i altres asiàtics. Aquesta és la diferència entre el model integracionista de CDC i l’assistencialista del PSC.