Una crisi que l'any 2008 ja era manifesta, quan Joan Herrera, llavors cap de llista a les eleccions generals d'aquell any, manifestava que calia tancar les centrals nuclears abans de l'any 2018. Clar, quan va fer aquesta declaració de principis, tenia l'excusa de que no s'havia publicat l'informe de l'empresa Ecofys -encara que la seva formació, sent com era partícip del Govern de la Generalitat, sempre podia ser que hi tingués un accés més fàcil que la resta de la ciutadania- i que, a més, Herrera parlava a nivell espanyol (amb la qual cosa, la despesa abans esmentada es queda, amb tota lògica, curta).
Però és que la cançó continuava el maig de l'any 2009 en què ICV seguia demanant "que es posi en marxa un pla de tancament progressiu de les centrals nuclears". Potser encara no havien vist l'estudi coordinat per Josep Puig, doctor en Enginyeria Industrial de la Universitat Politècnica de Catalunya, alhora -dada important!- portaveu del Grup de Científics i Tècnics per a un Futur sense Nuclears.
Ara ja, segurament, coneixedor de l'informe, la vigília de Nadal del mateix any, Joan Herrera insistia en "demanar un calendari de tancament de les centrals nuclears".I en el tema insistia, no fa massa dies, el 2 de març, la cap de llista d'ICV-EUiA al Parlament per Tarragona, Hortènsia Grau, en un article al Diari de Tarragona, demanant parlar "del calendari de tancament definitiu de les centrals, i de la seva substitució per energies renovables". És a dir, de gastar-se 20.000 milions, segurament més necessaris per a altres afers.
Un informe en pro de la sostenibilitat
I és que aquest dimecres s'ha sabut que el tancament de les tres centrals nuclears catalanes i la substitució de l'electricitat que produeixen amb renovables i cogeneració té un cost global de 20.000 milions d'euros.
Així ho afirma un informe encarregat pel tripartit el 2008 mitjançant el Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible (Cads), dependent de la Conselleria de Vicepresidència que dirigia Josep-Lluís Carod-Rovira.
L'estudi, al qual ha tingut accés Europa Press, detalla que aquest tancament seria factible amb una inversió anual de l'ordre de 1.500 milions d'euros en renovables i 500 milions en cogeneració, a raó d'uns 226 euros per persona i any durant una dècada, de manera que el tancament definitiu podria ser una realitat el 2020.
Aquesta inversió -el pressupost global de la Generalitat per al 2010 va ser superior als 39.000 milions- permetria un creixement any rere any del 14% en l'energia generada a Catalunya mitjançant les renovables i d'un 10% mitjançant la cogeneració.
L'escenari de tancament requereix "inversions importants a curt termini" i, tot i ser possible, sembla inviable en el període actual de contenció pressupostària ja que serien necessaris "canvis importants en el parc de generació en poc temps", segons l'informe del Cads.
Aquest organisme assessor de la Generalitat assenyala, en qualsevol cas, que les conclusions dels seus treballs no tenen perquè ser assumides pel Govern, i subratlla que el treball Sostec: transició cap a un model elèctric sostenible a Catalunya parteix de la base que les tres nuclears catalanes -Ascó I, Ascó II i Vandellòs II- esgotaran la seva llicència d'explotació de 40 anys al llarg de la dècada de 2020.
El treball va ser elaborat el 2009 per l'empresa Ecofys i va ser coordinat pel doctor en Enginyeria Industrial de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Josep Puig, que també és portaveu del Grup de Científics i Tècnics per un Futur sense Nuclears.
Horitzó 2050
L'estudi explora tres escenaris possibles prenent com a referència el 2020 i el 2050, amb l'objectiu d'oferir una sèrie d'alternatives que assegurin el subministrament "amb suficient previsió i antelació", ja que el sistema elèctric "no es pot improvisar".
L'anàlisi actual -realitzat en base a les xifres del 2007-, indica que Catalunya té una gran dependència dels combustibles fòssils, una baixa participació de les energies renovables i una important participació en el mix elèctric de l'energia termonuclear, ja que mentre en el conjunt d'Espanya aquest sistema suposa el 20% del total d'energia produïda, a Catalunya la xifra arriba al 50%.
Tot i que es reconeix que la demanda d'electricitat "segueix una tendència creixent" en els últims anys, la previsió de l'ocàs nuclear s'ha fet tenint en compte que la població no creixerà, i inclou el compromís d'augmentar un 20% l'eficiència energètica .
L'objectiu final del model proposat, més enllà del tancament nuclear el 2020, era aconseguir un sistema elèctric lliure d'emissions de gasos d'efecte hivernacle el 2050, cosa que igualment es considera factible amb una inversió de 60 euros per càpita des d'ara fins al 2050.
Si (
No(
