L'Estatut compleix quatre anys després de 19 traspassos i la sentència del Constitucional

Tres anys de negociacions per aprovar-lo i quatre anys més per desplegar-lo parcialment. Dels dinou traspassos, dotze depenen directament de l'Estatut del 2006, com Rodalies Renfe -tot i que només s'ha traspassat el material mòbil i no les vies, i l'operadora estatal segueix gestionant el servei-, Inspecció de Treball, l'Hospital Clínic, la gestió i l'ordenació del litoral, l'homologació i convalidació d'estudis estrangers no universitaris, les comunicacions electròniques, els permisos inicials de treball per a estrangers, les notaries i registres, l'assignació de l'estàndard internacional de la numeració de llibres l'ISBN i l'ISSN, i les empreses i centres de formació de seguretat privada.

Altres traspassos ja provenien de l'anterior Estatut, el del 1979, com el dels mitjans materials i econòmics de l'Administració de Justícia, l'observatori meteorològic del Turó de l'Home, la presa de la Llosa del Cavall i la depuradora del Baix Llobregat.

Actualment la Generalitat i el govern espanyol tenen obertes vuit ponències per a traspassos com els trens regionals de Renfe, les beques universitàries, l'ordenació del sector pesquer, la titularitat de les biblioteques provincials, el registre de múltiplex digitals, la revisió en via administrativa de les reclamacions per tributs estatals totalment cedits a Catalunya i la intervenció i disciplina de les entitats de crèdit catalanes.

De les 56 lleis aprovades que despleguen l'Estatut, destaquen la del Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes, la Llei de vegueries i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la de consultes populars, les del Codi Civil, la d'aeroports, la de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, la de l'Agència Catalana d'Inspecció de Treball, la de l'Autoritat Catalana de la Competència, la de l'Oficina Antifrau de Catalunya, la de l'Agència Tributària de Catalunya, la de la Carta municipal de Barcelona, la d'acollida d'immigrants, la del cinema o la del Codi de Consum.

A més, altres com la de l'Autoritat de Protecció de Dades, l'aranès i la de protecció civil estan sent tramitades al Parlament.

La col·laboració de l'Estat

Fora de Catalunya s'han modificat lleis com la del Tribunal Constitucional per a què els quatre candidats proposats pel Senat siguin presentats pels parlaments autonòmics. També s'ha modificat l'Estatut de la Fiscalia, que ja preveu la figura del fiscal autonòmic, i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que respecta l'autoorganització de cada govern autònom.

En matèria de finançament, l'acord del juliol del 2009 establia més autonomia financera per a la Generalitat, una actualització periòdica del sistema, l'aplicació gradual i mecanismes transparents de solidaritat, entre d'altres mesures, tot i que CiU ho va considerar insuficient. A més, la disposició Addicional Tercera de l'Estatut preveia que les inversions de l'Estat passarien de 4.022 milions d'euros el 2007 a 4.670 l'any 2009, equivalents a l'aportació de Catalunya al PIB estatal.

A més, la Generalitat i l'Estat han arribat a acords de col·laboració en el registre d'entitats religioses, l'elaboració d'un calendari de fires internacionals, un conveni sobre Cambres de Comerç, la cooperació entre l'Institut Nacional d'Estadística espanyol (INE) i l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). I, finalment, Catalunya forma part del grup d'autonomies que s'han reunit diverses vegades per defensar les competències autonòmiques davant de la invasió competencial de l'Estat, i han signat convenis en matèria d'incendis, turisme, equipaments juvenils, llicències de caça i pesca i tecnologies de la informació, entre d'altres. La propera reunió serà a Santiago de Compostela el 27 de setembre.