El Tribunal Constitucional (TC) ha començat a debatre el setè esborrany de sentència en un ple monogràfic que se celebra mentre encara no ha respost el recurs de súplica del Govern i el Parlament perquè es declari incompetent. Si no hi ha un ajornament d'última hora de les deliberacions, els magistrats tractaran el text redactat per Maria Emília Casas, que a priori no té el suport de la majoria. L'alt tribunal ja té sobre la taula la petició del Govern perquè es recuperi el magistrat Pablo Pérez Tremps i pugui votar aquells articles pels quals no va ser recusat i abstenir-se dels que sí, és a dir, els relacionats amb la Unió Europea i l'acció exterior de la Generalitat.
El Ple del Tribunal Constitucional ha començat a deliberar passats pocs minuts de les 10 del matí, i si els magistrats no acorden posposar les deliberacions fins que es resolgui el recurs de súplica la setmana que ve, fet que no està del tot descartat, discutiran la proposta de sentència elaborada per Casas, que es va fer càrrec de la redacció després del fracàs de la ponència del conservador Guillermo Jiménez on proposava declarar inconstitucionals una vintena d'articles.
De fet, els magistrats no van rebre la ponència de Casas fins dimarts al migdia i una de les possibilitats és que el ple d'aquest dijous serveixi per fer observacions genèriques sobre el text i per discutir ja aquest sistema de votació punt per punt i bloc per bloc. No es preveu cap votació, i podrien ajornar per a la setmana que ve les deliberacions sobre el fons de la sentència.
El text de Casas recupera les línies mestres de la que va redactar la primera ponent de la sentència, la progressista Elisa Pérez Vera, que proposava declarar inconstitucionals una quinzena d'articles i que va caure el 16 d'abril per sis vots a quatre en una votació en què el magistrat Manuel Aragón, nomenat pel govern espanyol, es va alinear amb l'ala dreta del TC.
El text redactat per Casas podria córrer la mateixa sort perquè no ha obtingut, de moment, el suport de la majoria de la cambra. Després de quatre anys de deliberacions les posicions estan molt definides i no sembla probable que els magistrats conservadors acceptin rebaixar els seus plantejaments.
Si es produeix aquesta situació, Casas té previst sotmetre l'Estatut a una votació article per article o bloc per bloc. La presidenta ja ha comunicat als magistrats com funcionaria aquest procediment que tindria efectes més lesius per l'Estatut aprovat a les Corts i per referèndum a Catalunya.
Ple malgrat el recurs de súplica
Sigui com sigui, la presidenta ha decidit mantenir el ple tot i que el Tribunal Constitucional està pendent que les parts enviïn les seves al·legacions al recurs de súplica de la Generalitat i el Parlament contra la decisió dels magistrats del passat 27 de maig de no declarar-se incompetents per resoldre sobre l'Estatut, com demanaven les institucions catalanes.
El passat dimarts, en un ple extraordinari, els magistrats van estudiar el recurs de súplica i van acordar donar tres dies a les parts perquè presentessin les seves al·legacions. S'espera la resposta de les cinc CCAA que van presentar recurs, del Defensor del Poble, del PP, de la fiscalia i de l'Advocat de l'Estat, i el termini com a mínim expira divendres. Després el TC disposa de dos dies més per donar una resposta al Parlament i al Govern.
De fet, el termini es podria allargar encara més, perquè no es considera que una de les parts ha estat notificat fins que no rep la resolució de mans del seu procurador. No valen els fax ni els correus electrònics, i alguns dels governs autonòmics no disposen de procurador propi a Madrid.
Fonts del Ministeri de Justícia han confirmat que els seus serveis jurídics ultimen el document que enviaran al Constitucional. Si es té en compte la línia del govern espanyol, la fiscalia al·legarà en contra de la pretensió de les institucions catalanes i defensarà la competència del TC per dictar sentència sobre l'Estatut.
Més enllà d'un efecte dilatori sobre la sentència, el recurs de súplica no té possibilitats de prosperar perquè el resoldran els mateixos magistrats, i en la seva primera resposta ja van apuntar que la Llei del TC els permet seguir al càrrec mentre no siguin rellevats.
Es reclama que torni Pérez Tremps
El Govern de la Generalitat ha presentat aquest dijous una petició al Tribunal Constitucional perquè el magistrat Pablo Pérez Tremps, recusat pel Partit Popular el 2007, pugui votar una part de la sentència sobre l'Estatut. Pérez Tremps, afí al sector de magistrats titllat de progressista, hauria de poder opinar, segons la Generalitat, sobre els articles pels quals no va ser recusat i abstenir-se en els altres, concretament els relacionats amb l'acció exterior del Govern català i la Unió Europea. Des de l'executiu de Montilla es busca una sentència més favorable en cas que els recursos s'acabin votant article per article.
Aquest extrem es produirà si aquest dijous torna a acabar sense acord el ple a l'entorn del setè esborrany de sentència, aquesta vegada confeccionat per la presidenta del tribunal, Maria Emilia Casas.
Pablo Pérez Tremps va ser apartat de la deliberació a l'entorn dels recursos sobre l'Estatut ara fa tres anys, en una votació molt ajustada. Sis magistrats van votar a favor d'apartar-lo de la votació i cinc en contra.
Si (
No(
