Els primers resultats de l'obertura de la tomba de Jaume II i de Blanca d'Anjou han permès corroborar les dades biogràfiques que es tenien de la reina i que apuntaven les complicacions del seu desè part com a causa de la mort als 27 anys. L'estudi de les restes de la tomba també permetran aprofundir el coneixement a nivell europeu sobre les pràctiques obstètriques utilitzades a l'època medieval i els fàrmacs que s'utilitzaven per mitigar el dolor dels parts. A diferència de la tomba de Pere el Gran, on no s'ha pogut documentar cap peça d'orfebreria, la intervenció arqueològica a la tomba de Blanca d'Anjou ha permès recuperar el fragment d'un element d'ornamentació personal fet de corall.
Dins la tomba de Jaume II i de Blanca d'Anjou, ubicada al monestir de Santes Creus, s'hi ha trobat restes òssies de tres individus, una dona –amb tota probabilitat, Blanca d'Anjou- i dos homes. La major part de les restes corresponen a la reina mentre que les dels altres dos individus són “testimonials” i encara s'han d'identificar.
Les primeres investigacions no deixen clar que cap d'aquestes restes correspongui a Jaume II, tot i que dins la tomba s'ha localitzat un coxal que podria ser del monarca. A diferència de la de Pere el Gran, aquesta tomba va ser profanada el 1836 i els cossos de Jaume II i de Blanca d'Anjou van ser extrets del sepulcre, i en el cas de la reina va ser tornats a col·locar.
El cos femení, d'entre 25 i 30 anys i de 150 centímetres d'alçada, va ser localitzat amb nombrosos fragments que han pogut ser restituïts en la posició anatòmica, tot i que en manquen algunes parts. La majoria es troben en un perfecte estat de momificació, un fet que ha permès identificar les traces de la indumentària que cobria el cos en l'enterrament. La tomba va ser profanada i, per tant, els investigadors creuen que es podrien haver perdut teixits o materials amb els que va ser enterrada la reina.
Fermall de corall
Mentre que a la tomba de Pere el Gran no es van localitzar peces d'orfebreria, la intervenció arqueològica a la tomba de Jaume II i Blanca d'Anjou ha permès recuperar el fragment d'un element d'ornamentació personal que sembla que formava part de l'aixovar funerari de la reina. Es tracta d'una petita peça en forma de creu constituïda per desenes de coralls lligats amb un fil d'aliatge i coure.
La presència d'aquest element és plenament coherent amb les dades documentals que indiquen que el seu marit, Jaume II, va mostrar gran interès per la compra d'elevades quantitats de corall i que hi va haver un fructífer comerç d'aquest material a la costa empordanesa.
Durant l'edat mitjana i l'època moderna el corall va ser considerat un amulet de protecció davant tota mena de mals averanys i malalties però, sobretot, un gran protector dels infants i, possiblement en el cas de Blanca d'Anjou, per a les dones que donaven a llum.
Floc de cabells com a ritual religiós
Igual que en la tomba de Pere el Gran, durant el procés d'excavació del sepulcre s'han localitzat dos flocs de cabells humans amb traces evidents de tall i manca d'arrel. De moment se'n desconeix la funció, tot i que podrien pertànyer a un ritual funerari propi del Món Antic, encara desconegut fins ara a la Corona d'Aragó.
Després de localitzar aquests altres flocs de cabell, s'investigaran conjuntament els de Jaume II, Blanca d'Anjou i un altre floc que suposadament correspondria a Jaume I i que conserva l'Orfeó Català des dels anys 60.
Perspectives científiques de futur
La posició anatòmica del cadàver és poc habitual en els enterraments medievals, atès que en lloc de disposar-se horitzontalment sobre l'esquena està lleugerament en posició lateral, amb el cos recolzat sobre la banda esquerra. La posició de la mà esquerra és molt inusual, ja que s'ha forçat la torsió del canell fins a situar el palmell gairebé en paral·lel a l'avantbraç. A més, les cames estan flexionades i la dreta presenta a l'alçada del genoll i del turmell profundes incisions. Pel que sembla, s'haurien fet de manera intencionada per contrarestar els efectes del rigor mortis.
La seva reconstrucció permetrà contrastar-la amb les representacions escultòriques de la reina: la de l'estàtua jacent que corona el seu sepulcre i el bust d'una reina que adorna una de les mènsules de la porta reial del monestir de Santes Creus. El seu estudi permetrà comparar evidències anatòmiques amb la documentació escrita i poder emprendre una contrastació absolutament inèdita en el medievalisme europeu, que es veu afavorida pel fet que Blanca d'Anjou va ser la primera reina de la Corona d'Aragó de la qual es conserva bona part de la documentació administrativa de la seva pròpia casa.
Segons Marina Miquel, coordinadora del projecte de restauració de les tombes de Santes Creus, tindrà una “significació històrica” perquè per primera vegada es posarà al mateix nivell les biografies dels reis i de les reines, que sempre han estat menors.
Si (
No(
