Antoni Castells assegura que no és "ni serà" candidat a res en properes conteses polítiques

Antoni Castells ha pronunciat la conferència 'Per mirar endavant. La meva part de veritat', al Cercle d'Economia. Ha iniciat el parlament explicant el seu silenci als darrers mesos -"sis i un dia", concretament-, que ha justificat en que "només el silenci és gran, tota la resta és dèbil", metàfora gaulliana amb la qual ha vingut a dir que hi ha coses que no cal ni comentar fins que arriba el moment oportú per a fer-ho. I es referia, és clar, el que, a parer seu, ha estat la "distorsió de la realitat que projectaven algunes de les informacions injustes i infundades" sobre la situació financera deixada pels anteriors gestors de la Generalitat. I ha apuntat a l'actual Govern de Catalunya i al seu entorn, amb les "honroses i significatives excepcions del President Pujol, a qui vull agrair públicament les paraules que va tenir respecte a la meva persona, i del conseller Andreu Mas-Colell". Tot defensant la "transparència, rigor i col·laboració institucional" de l'Executiu del qual va formar part a l'hora de fer els traspassos de poders, també ha palesat els riscos que comporta per una institució com la Generalitat el fet de crear alarmisme sobre la seva situació econòmico-financera. Que tampoc és tant negativa, s'ha esmerçat a explicar. Per exemple, l'any 2009, "dotze CCAA presentaven un dèficit més elevat i només quatre un dèficit inferior a la Generalitat". I, sigui com sigui, la causa principal dels números negatius estava més en la caiguda d'ingressos que en el malbaratament de fons públic. Tampoc el Govern espanyol s'ha lliurat de les crítiques. Com ja havia fet en anteriors ocasions, l'extitular d'Economia català ha explicat els tripijocs que fa l'Executiu central per fer veure que són les autonomies les que creen dèficit i no l'Estat central. Un d'aquests trucs és, per exemple, l'impagament dels 1.450 milions del Fons de Competitivitat. El Govern espanyol "no ajuda mai" ha dit en un moment del soliloqui. Més tard, encara aprofundia: "el problema bàsic, des del meu punt de vista, no és que tinguem un mal sistema de finançament, sinó que el Govern de l'Estat no el compleixi". I ha reblat, afirmant que tot això genera un discurs "dominant en el conjunt d'Espanya" que es basa en culpabilitzar les Comunitats Autònomes de tots els mals, "i si es pot singularitzar en Catalunya, per descomptat, encara millor". Però no només les crítiques han centrat el discurs. També hi ha hagut propostes i, en aquest sentit, ha mirat cap la Unió Europea. En aquest àmbit, pensa Castells, es corre el perill que un excés de zel en la contenció del dèficit públic acabi perjudicant l'expansió econòmica. Cal contenir-lo, és clar, ha vingut a dir, però cal evitar aplicar "una cura de cavall de tal calibre que s'acabi emportant per davant el malalt que figura que hem de curar". Tot seguit, també ha expressat la necessitat de que la unió monetària tingui un recolzament d'unitat política. Si no, serà "molt difícil" mantenir l'euro. Com que en alguns d'aquests punts semblava que podia ser políticament incorrecte vist al doctrina oficial europea, com solen fer polítics que estan en la mateixa situació que ell, Castells també ha dit en un moment del seu discurs que "ja no tinc responsabilitats de Govern, de manera que em puc permetre dir coses que potser no podria dir si encara fos conseller".