Donació d'òrgans: la potestat d'atorgar vida

Una trobada que venia marcada per la satisfacció de la recuperació d'índexs a l'alça, que s'havien estancat l'any 2010 a Catalunya. La causa no cal buscar-la en un descens de la solidaritat dels catalans sinó en el fet que als darrers anys s'ha reduït la mortaldat a les carreteres -fenomen de gran incidència lògica en la donació- i també en l'aplicació de l'anomenat Codi Infart, que redueix a la meitat el temps d'assistència als afectats d'insuficiència cardíaca, amb la qual cosa també baixen els índexs de mortaldat dels mateixos. No obstant això, i des que s'ha popularitzat la donació d'òrgans, Catalunya ha estat un dels països líders mundials -també Espanya-. En aquest sentit, cal aclarir un extrem que potser es desconegut per gran part de la població. I és que, per defecte, tothom és donant, per llei: és a dir, en cas de mort sobtada i si no hi ha hagut una voluntat expressa en sentit contrari, tot òrgan sa és destinat al trasplantament. També cal afegir que per refermar la condició de donant voluntari només cal tenir el carnet. Una cosa tan fàcil, d'altar banda, com fer clic aquí mateix, baixar-lo, imprimir-lo i omplir-lo amb les dades de cadascú. En tot cas, el procediment que se segueix per a recaptar òrgans en els casos en què el difunt no acredita la seva condició de donant és una visita als familiars, que fan els coordinadors de trasplantaments de l'hospital on es troba ingressat el cadàver. Només l'entron familiar pot negar-se a que es faci efectiva l'extracció d'òrgans. Cal insistir: tampoc els seria possible si el familiar mort havia expressat la seva voluntat d'esdevenir donant, per exemple, amb el carnet a la butxaca. Una de les grans incògnites que hi ha, relacionada amb el nou panorama dels nostres carrers, amb nouvinguts de sensibilitats i creences diverses, és quins són els obstacles que pot haver-hi perquè s'incorporin al grup de possibles donants. De fet, pràcticament cap, donat que gairebé totes les religions i cultures contemplen l'activitat de la donació com un fet positiu. En tot cas, un dels frens que s'haurien detectat tindria més relació amb una consideració del propi cos com a inalterable un cop algú és mort. Però són casos aïllats i voluntaris. En l'èxit d'aquestes fites no es pot deixar de banda la tasca d'associacions de pacients com la dels malalts del ronyó de Catalunya, ADER, que porta 35 anys empenyent les administracions a buscar solucions per agilitzar la consecució i trasplantament d'aquest òrgan, o altres com el Club de Trasplantats Hepàtics de Catalunya; o aIRe, de pacients amb malaltia respiratòria avançada i trasplantats de pulmó. Augment del 18 per cent en trasplantaments L'acte central del Dia del Donant (que es complementa amb activitats paral·leles altres dies. Per exemple, una caminada d'agraïment a aquestes persones, que fan els beneficiaris el diumenge posterior) també serveix per a donar les darreres dades sobre l'activitat de donació i trasplantament. I així tenim que els trasplantaments realitzats el primer quadrimestre d'aquest any a Catalunya han augmentat un 18 per cent respecte al mateix període de 2010 -passant de 233 a 285-, mentre que els donants cadàvers vàlids superarien en un 19,4 per cent els registrats el 2010, canviant així la tendència de descens del sector. Comentant la dada, Rosa Deulofeu es va felicitar però també va reconèixer que l'ambició fa que sigui "inferior" al que es voldria. Tot i això, s'espera que 2011 es tanui amb uns índexs "altíssims". Els trasplantaments hepàtics han estat els que han gaudit d'un major increment (49 per cent), seguits dels cardíacs (31 per cent) i els renals (25 per cent), mentre que els pancreàtics s'han mantingut i els de pulmó han baixat un 44 per cent. Una de les principals novetats és que els donants cadàvers vàlids han augmentat en un 19 per cent, segons la directora de OCATT, que va aventurar que si s'extrapolaven les dades, s'arribaria als 240 a finals d'any, acostant-se a les xifres del 2009 (265) després de la caiguda que va patir aquest àmbit per la baixada d'accidents de trànsit durant el 2010, quan només es van registrar 201 donants vàlids. Deulofeu va revelar que el 70 per cent dels donants que registren actualment moren en accidents laborals i per causes encefàliques, entre altres patologies, a les quals ha atribuït l'ascens d'aquest any. En els últims mesos, l'OCATT ha rebut l'oferiment de dotze 'bons samaritans' -persones sanes que volen donar tot i no conèixer el destinatari-, un dels quals va participar en una cadena de trasplantaments renals a l'abril, mentre que els altres estan encara en estudi. Deulofeu va recordar que a Catalunya es realitzen el 52 per cent del total dels trasplantaments renals procedents de donants vius de tot l'Estat, i va celebrar que lideri els trasplantaments creuats i les seves llistes d'espera no augmentin de forma significativa, mentre que en altres zones ho fan "desesperadament". Ara, però, caldrà "explorar noves vies" per pal·liar la caiguda de donants de cadàver, va fer avinent. I, precisament, en aquest sentit, i tal com s'esemantava abans als 'bons samaritans', cal fer esment especial d'aquestes persones: donants que ho són sense mirar qui rep l'òrgan, només perquè saben que no el necessiten (amb un ronyó, per exemple, es viu perfectament) i se sotmeten a una operació per treure-se'l. A Catalunya n'hi ha hagut 12 d'aquest casos. Alguns -i que ja , d'entrada,  no s'accepten- menors d'edat. Per últim, la màxima dirigent de l'OCATT també va presentar els resultats d'una enquesta realitzada a més de 400 persones durant una campanya de divulgació que es va realitzar a tot Catalunya, on prop del 80 per cent estaria disposat a donar els òrgans d'un familiar i només el 3 per cent dels enquestats no sabia res sobre la donació. Testimonis Per commemorar el Dia del Donant, l'OCATT ha comptat amb el testimoni de la mare d'un menor que va donar els seus òrgans després d'un accident de moto, i amb el d'una pacient d'insuficiència renal crònica que espera un trasplantament de ronyó i canalitza el seu estat d'ànim a través de la pintura. Joana Martos va explicar com va morir el seu fill de disset anys arran d'un accident de moto i com ella, en rebre la visita dels coordinadors de trasplantaments, va decidir ràpidament donar els òrgans. "A casa no es parlava de la mort", va explicar, donant per assentat que en la frase també s'incloïen efectes paral·lels que tampoc entraven en les converses com el de la donació d'òrgans. Però sabia de la "generositat" del seu fill en vida i, a més "patia tant com a mare que vaig pensar: 'si fos a l'altra banda (la del receptor i les seves famílies), quantes gràcies donaria!". Per això es va decidir de forma tan ràpida. Per la seva banda, Maria Ramírez, que està actualment en diàlisi va presentar el seu projecte artístic 'Ciència i vida-Vida i ciència'. Una col·lecció de disset quadres que conceptualitza moltes fases del procés vital relacionades amb la insuficiència renal. I ho fa a partir de l'expressió de compatibilitzar els sentiments i la part més irracional de l'ésser humà (arbre de la vida) amb la raó i el mètode (arbre de la ciència). El fet més curiós és que els material emprats per a l'obra estan relacionats amb el material sanitari. 'Ciència i vida-Vida i ciència' es pot veure actualment a l'Hospital Universitari de Bellvitge (després d'iniciar el seu periple al Centre Jujol-Can Negre), des d'on passarà al seu homòleg de la Vall d'Hebron entre els mesos de juliol i agost. D'allà anirà a l'Hospital Moisès Broggi, tot i que encara no s'han tancat les dates i arribarà al Arts Santa Mònica al desembre d'aquest any. Encara una darrera oportunitat per a veure l'exposició la donarà 'La Sala', un espai de Vilanova i la Geltrú, que tampoc ha confirmat dates. Producte altruista per a una difusió desinteressada Finalment, també en el transcurs de l'acte es va saber que estudiants de l'últim curs de l'Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) han creat la campanya comunicativa Dorg, destinada a conscienciar a la població de la necessitat de donar els seus òrgans i amb la finalitat de que l'activitat s'incrementi. Dorg, que consta de diversos apartats com una pàgina web, un espot televisiu i diversos productes de marxandatge, és un projecte sense ànim de lucre que s'ofereix a mitjans de comunicació de qualsevol suport que, també de forma altruista, vulguin contribuir a la causa. El projecte Dorg porta com a subtítol "Parla a temps. Dóna segones oportunitats". Aquests dos mandats es refereixen, en el cas que centra l'estratègia, a la necessitat de que la donació d'òrgans estigui més present a les converses quotidianes -ja sigui d'àmbit familiar o entre amics, per exemple- i, alhora, al 'renaixement' que suposa per a un receptor el trasplantament d'aquell òrgan que necessitava. Significatiu, en aquest sentit, és l'espot que proposen aquests estudiants de l'Emav -i que es pot veure a la pàgina web-. Una successió de fitxes disposades per a un efecte dòmino perd la seva continuïtat a la meitat del recorregut perquè la distància entre dues de les peces respectives és massa gran perquè es completi la cadena. Una fitxa addicional vermella col·locada al lloc estratègic ho fa possible: la peça que acompleix el tancament de la cadena comunicativa i, alhora, la fitxa que fa possible el tancament d'un cicle vital que, d'altra manera, seria molt més breu. Aquesta darrera peça pot ser cadascun de nosaltres. Com a mínim, aquesta és una interpretació que es pot desprendre de l'anunci: com és lògic, n'hi pot haver d'altres. Però el sentit variarà ben poc. D'altra banda, un altre aspecte significatiu són els acurats elements de marxandatge que s'han creat. Per exemple una curiosíssima samarreta pel seu disseny amb la llegenda "no sóc metge però puc salvar vides". El projecte, que està tutelat per l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), va ser presentat per un dels seus creadors Pedro Niell. Al seu discurs va explicar que dins la seva activitat d'estudiants s'havien plantejat fer un treball que contribuís a millorar la societat. I es van inclinar per parlar de la donació d'òrgans. "Som gent conscienciada amb el món", va explicar Niell, que va afegir que aquesta havia estat la raó per abordar el tema.