L'exposició a la a la Fundació Joan Miró de Barcelona serà, probablement, "una sorpresa per a molts", ha vaticinat avui en roda de premsa la directora del centre, Rosa Maria Malet, conscient que no és habitual que músics locals ocupin un espai dedicat tradicionalment als artistes més punters de l'art contemporani.
A 'Genius Loci ", com no podia ser d'altra manera, la música és el fil conductor, ja que els visitants rebran un" híbrid "entre reproductor de MP3 i audioguia en què escoltaran la cançó que cada grup ha escollit per acompanyar la seva obra.
Hidrogenesse ha plantejat la seva instal·lació com un homenatge a Terenci Moix i per això han comptat amb peces arqueològiques egípcies, i en lloc d'una cançó, en els auriculars se'ls escolta recitar fragments del llibre Terenci del Nil, a manera de paròdia d'El llibre dels morts dels faraons.
La banda Mishima ha triat la cançó Qui n'ha begut i ha construït una reproducció exacta de l'Heliogàbal, un local del barri de Gràcia on sol actuar, perquè un bar, ha comentat el vocalista David Carabén, "respon a tres fonts de felicitat: música, amor i alcohol ".
El bar també li servirà a Enric Montefusco en les seves estones d'oci, ha fet broma Carabén, i és que el vocalista d'Standstill passarà bona part del temps que duri la mostra en una casa de parets de vidre batejada com 'Standstill Zoo'. "Si és una exposició divertida o no dependrà de com sigui la nostra vida", ha reconegut el cantant.
Mürfila ha plantejat una instal·lació dividida en dos espais que reflecteixen el caràcter dels seus dos protagonistes: Chari, una 'Choni' hortera reina de la música 'mainstream' que viu en un pis d'allò més 'kitsch', i Mürfila, una cantant 'underground' vinguda a menys que decora el seu casa amb mobles del carrer.
La resta de les propostes van, des de la ja icònica disfressa de gos d'Els Amics de les Arts -que penja de la paret i acompanya una instal·lació que cerca la relaxació de l'espectador- fins al 'Memegagaflowflow' de Za!, Una proposta participativa en la qual els visitants poden experimentar amb el so.
En la mateixa línia està la instal·lació de The Pinker Tones, que disseccionen la seva cançó Sampléame, i la de Manos de Topo, que proposen jugar a un joc de caselles que porta al visitant per diverses habitacions d'un pis per il·lustrar el trànsit del amor a l'odi d'una parella.
També estan representats Internet2, que presenten el tràiler de Música, el musical, sobre una batalla celestial contra la música avorrida; i Illa Carolina, la banda més emergent de totes les escollides que exerceix alhora de teloner i epíleg.
L'exposició es podrà veure des d'aquest divendres fins al 5 de juny, i aprofitant la temàtica musical, el cap de setmana del 8 al 10 d'abril se celebraran concerts de petit format, encara que "la gràcia", com ha matisat Carabén, "és gaudir de l'exposició sense necessitat dels músics".
Si (
No(
