El nou Govern queda finalment compost per Joana Ortega com a consellera de Governació i Relacions Institucionals; Andreu Mas-Colell, que serà conseller d'Economia i Finances; Felip Puig se situarà al capdavant d'Interior mentre que Irene Rigau ho farà d'Educació. La Política Territorial i Sostenibilitat correran a càrrec de Lluís Recoder i l'Agricultura i Medi Natural, de Josep Maria Pelegrí. Per la seva banda, Josep Lluís Cleries serà el nou conseller de Benestar i Família i Ferran Mascarell de Cultura. A tots ells, cal sumar els darrers nomenaments de Boi Ruiz com a conseller de Salut; Pilar Fernández Bozal, de Justícia; i Francesc Xavier Mena, d'Empresa i Ocupació.
Capítol apart tenen les dues secretaries que emanaran d'aquest Govern i que són la general de Presidència, tutelada per Francesc Homs i la de Governació, que tindrà al capdavant Germà Gordó.
Tots ells prendran possessió dels seus càrrecs el proper dimecres.
Biografies
Joana Ortega, consellera de Governació i Relacions Institucionals
Joana Ortega i Alemany serà una dels dos consellers militants d'UDC al Govern. De la màxima confiança del líder democristià i portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran, Ortega és especialista en comunicació política i una "ferma defensora" de la família i del talent femení.
Nascuda a Barcelona el 1959, Ortega va ser la número 2 de CiU per Barcelona, és la responsable de comunicació d'UDC i juntament amb David Madí va portar el disseny de la campanya de CiU de les eleccions autonòmiques, les que han catapultat a Artur Mas a la presidència de la Generalitat.
Durant la passada legislatura, va ser la portaveu de CiU a la comissió de control parlamentari de la CCMA, on va criticar especialment que el tripartit modifiqués la 
llei que regula la ràdio i televisió públiques de la Generalitat per possibilitar l'elecció d'Enric Marín com a president sense el consens de l'oposició.
Psicòloga de formació, Ortega va ingressar a UDC el 1985, formació de la que en l'actualitat és vicepresidenta, i forma part del seu Comitè de Govern i del seu permanent. Assegura que el seu mentor polític va ser Domènec Sesmilo.
Professionalment, entre els seus primers treballs hi ha el de muntar una petita escola de mecanografia a Barcelona quan tenia 23 anys, responsabilitat que va exercir fins el 1992, quan en plena voràgine olímpica, es va incorporar com a tècnica al districte barceloní de les Corts.
Dos anys després, el 1994, va deixar l'Ajuntament per promoure juntament amb un soci una col·lecció de jocs de taula sobre Barcelona amb un tauler que emulava el mapa de metro de la ciutat. També es va fer una edició de Madrid.
Va ser regidora a l'Ajuntament de Barcelona entre 1995 i 2007, i en l'últim govern de Jordi Pujol va ser la presidenta de l'Institut Català de la Dona i del Consell de Dones de Catalunya.
La nova consellera està casada i té tres fills: Pol, Patrícia i la Jana Wan, originària de la província xinesa de Guandong i que va adoptar fa pocs anys. Es considera una "defensora de la família com un valor pilar de la societat".
També s'autoproclama com una "ferma defensora del talent femení", i és filla d'una família nombrosa, de la qual és la segona de cinc germans.
Entre les seves aficions hi ha la motocicleta de muntanya, tocar la bateria, el kickboxing i el continent africà, i no amaga que un dels seus somnis és fer el ral·li París-Dakar en quad.
Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia i Finances
Andreu Mas-Colell, catedràtic d'Economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i president de la Barcelona Graduate School of Economics, torna al front polític després de ser conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació amb Jordi Pujol entre 2000 i 2003 .
Ara, Artur Mas l'ha fitxat per encapçalar una conselleria crucial, la d'Economia, i dirigir les finances de la Generalitat en un moment complicat, ja que la crisi ha 
retallat dràsticament els ingressos i ha fet més necessària que mai l'austeritat que predica Mas.
Mas-Colell, de 66 anys, compta amb un bagatge acadèmic demostrat i és un economista conegut a nivell mundial. Va ser catedràtic d'Economia a la Universitat de Harvard entre 1981 i 1996 i professor d'Economia i Matemàtiques a la Universitat de Califòrnia del 1972 al 1980.
En el seu haver hi ha més de cent treballs d'investigació sobre un ampli ventall de temes econòmics, com l'estructura dels mercats financers, les polítiques de preu per a les empreses públiques o la teoria de jocs d'estratègia.
Mas-Colell ha servit com a editor de Journal of Mathematical Economics (1985-88) i va ser president el 1993 de la Econometric Society.
El 2005 va ser elegit membre de l'Institut d'Estudis Catalans i el 2008 de la Reial Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques. Ha estat membre del Consell Assessor del Servei d'Estudis de La Caixa i president del Consell Assessor Científic de Telefónica Investigació i Desenvolupament.
Actualment és membre de la junta directiva del Cercle d'Economia. Com anècdota, quan va assumir la cartera d'Universitats en 2000, Mas-Colell va pronosticar que el 2010 l'ordinador portàtil formaria part del material dels escolars i que els pares haurien de finançar-lo.
Felip Puig, conseller d'Interior
El número 2 de CDC Felip Puig, un veritable animal polític, assumirà una de les carteres més difícils, la conselleria d'Interior, que ha estat blanc de les crítiques durant la legislatura 2006-2010 per la gestió del seu predecessor, l'ecosocialista Joan Saura .
Nascut a Barcelona el 1958, Puig és un dels representants del sector més sobiranista de CDC. Controla l'aparell del partit i és conegut per ser un tot terreny de la política, com ha demostrat durant les múltiples responsabilitats que ha afrontat en la seva carrera.
Malgrat els rumors que el situaven fora del Govern, Mas ha optat per incloure un home fort en una conselleria fonamental, que entre altres reptes, tindrà la supressió 
de la limitació dels 80 quilòmetres per hora als accessos de Barcelona com una de les primeres mesures estrella a adoptar, i també de l'anul·lació del Codi Ètic dels Mossos d'Esquadra impulsat per Saura, i que compta amb la contundent oposició dels comandaments d'aquest cos.
És un dels més experimentats col·laboradors de l'equip d'Artur Mas i l'ha acompanyat durant els seus set anys de l'oposició a la 'travessia en el desert' primer com a portaveu parlamentari i després com a segon de bord de CDC.
Els seus estudis d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports li van servir per impulsar-lo a dues conselleries amb un marcat caràcter tècnic: primer en Medi Ambient (1999-2001) i després en el de Política Territorial i Obres Públiques (2001-2003), càrrec que durant un any compatibilitzar amb el de portaveu del Govern.
Des del 16 de desembre de 2003 fins desembre de 2007 va ser portaveu del grup parlamentari de CiU. Actualment forma part del comitè executiu nacional de CDC i és membre de la Comissió Executiva Nacional de la federació. El seu primer càrrec d'importància en el partit va ser com a secretari general de CDC entre 1996 i 1999.
Militant de CDC des de 1976, va començar la seva carrera política a Parets del Vallès (Barcelona) com a president del comitè local del partit entre 1987 i 1990, i 1995 i 1996, per passar a ser regidor i finalment president del comitè executiu comarcal del Vallès Oriental.
Des de 1985 fins 1988 formà part de l'assessoria del Grup Municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, i en aquest mateix període va col·laborar amb l'àrea de política municipal de la secretaria d'organització de CDC, i de l'Associació Catalana de Municipis
El seu primer càrrec al Govern de la Generalitat va arribar el 1988, quan va ser director general de Serveis Comunitaris de la Conselleria de Benestar Social fins 1992, al mateix temps que era conseller delegat i president del consell d'administració d'Adigsa. Dins de la mateixa Conselleria va arribar a secretari general, càrrec en què va estar entre 1992 i 1996.
Irene Rigau, consellera d'Educació
La nova consellera d'Educació, Irene Rigau, és natural de Banyoles (Girona) però actualment combina la seva residència entre Barcelona i Ribes de Freser, terra del seu marit en la qual la diputada passa el cap de setmana.
Com Felip Puig, Rigau va ser consellera en els últims anys de Jordi Pujol. El 1999, va ser escollida consellera de Benestar Social, cartera que poc després es denominaria departament de Benestar i Família.
Llicenciada en Psicologia, la seva vida està íntegrament vinculada a l'ensenyament tot començant com a mestra de parvulari, Primària i Secundària el 1970 en escoles públiques de diverses poblacions de Girona, com Brunyola, Salt, Argelaguer i Celrà.
Rigau combinava l'ensenyament a l'escola amb l'aprenentatge a la universitat, ja 
que es va llicenciar de Psicologia a l'Autònoma de Barcelona (UAB) i va estudiar un curs d'Administracions Públiques a Esade.
La nova consellera va ompartir classes de psicopedagogia a la Universitat de Girona (UdG) i de polítiques educatives i legislació escolar a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) fins arribar a ser inspectora d'Educació. En la seva trajectòria, Rigau ha viatjat a Finlàndia, Escòcia, Suïssa, Luxemburg i Holanda per conèixer els seus sistemes educatius.
En l'àmbit polític, és diputada al Parlament des de 2003, i ha exercit com a portaveu de CiU a la comissió d'Educació i Universitats, en la del Síndic de Greuges i en la de Dona i ha presidit la comissió d'estudi de la situació de les polítiques per a les persones amb discapacitat.
Rigau és membre del Consell d'Ensenyament des de 1980, i ha estat cap dels Serveis Territorials d'Ensenyament de Girona (1982-1986), secretària del Consell Escolar de Catalunya (1986-1989), sotsdirectora general de Formació Permanent (1989-1993) i secretària del Consell Interuniversitari de Catalunya (1993-1999).
Actualment, és la màxima responsable de l'àrea d'educació i universitats de CDC, on és membre del seu secretariat permanent.
Una de les aficions que ocupa Rigau és la resolució de 'sudokus', que utilitza per relaxar-se i concentrar-se després d'intenses jornades parlamentàries.
Com a bona catalana, Rigau gaudeix amb un dels esports tradicionals per excel·lència com 'caçador de bolets', en el qual afirma ser bona, i també admet li agrada experimentar amb el silenci.
Rigau també compta entre els seus 'hobbies' la cuina, la lectura, passejar a peu i en bicicleta, i es confessa una amant de la naturalesa i de la reflexió interior.
Lluís Recoder, conseller de Política Territorial i Sostenibilitat
Lluís Recoder ha passat en els darrers anys de ser un integrant del sector crític de CDC, després de reclamar una renovació del seu discurs i direcció, a ser un valor en alça en convertir-se en el nou conseller de Política Territorial i Sostenibilitat.
Casat i amb tres filles, es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona -especialitzant-se en dret urbanístic-, encara que el seu recorregut polític ve de llarg: el 1976 es va fer militant de CDC i va participar en la fundació de les joventuts vinculades al partit, la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), de la qual va ser secretari i president de 1986 a 1991. En aquella època va ser un dels principals artífexs en assentar les bases que haurien de dur a la supressió del servei militar obligatori a Espanya.
"Catalunya i la justícia social han estat i són les meves passions, i la política penso que és la millor manera de servir aquests ideals, encara que no l'única", assegura 
Recoder.
Nascut a Barcelona el 1958, la trajectòria política de Recoder l'ha portat a ser diputat de CiU per Barcelona al Congrés dels Diputats entre 1986 i 1999, any en què va ser elegit diputat al Parlament i alcalde de Sant Cugat del Vallès.
Com a diputat a la Cambra catalana, Recoder va estar present dues legislatures, del 1999 al 2006, anys en què va dimitir al·legant que volia dedicar-se a la política municipal, tot i que Artur Mas li va oferir ser als cinc primers llocs de la candidatura de CiU a la Generalitat.
Pel que fa a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, ha guanyat consecutivament les tres eleccions municipals a les quals s'ha presentat, on ha governat amb el PP, ERC i en l'últim mandat ho ha fet amb majoria absoluta amb 14 escons. És la major ciutat de Catalunya a mans de CiU.
Des de juliol de 2007 és vicepresident cinquè de la Diputació de Barcelona i aquest mateix any va formar part de la Comissió per la Refundació del Catalanisme, on va tenir l'oportunitat de fer les seves aportacions en la renovació que CDC va voler imposar en el seu discurs i que va culminar amb la creació de l'anomenada 'Casa Gran del Catalanisme'.
Aquestes aportacions personals són les que va divulgar en el congrés que CDC va celebrar el juliol del 2008, quan Recoder va reclamar una renovació del missatge polític i de la direcció de CDC perquè totes les veus del partit, tant les nacionalistes moderades com les independentistes, es sentissin representades.
Per això, Artur Mas va decidir integrar-lo en l'Executiva nacional i el va nomenar president de la Comissió Nacional de Política Municipal, des d'on ha aplicat la seva experiència i reflexions al voltant de conceptes com el medi ambient, l'educació i la gestió dels recursos.
Després del debat congressual, Recoder sempre ha admès que se sentia còmode en la direcció actual de CDC, i molt es va especular amb la possibilitat que pogués ser el substitut de Mas en el cas que no guanyés les eleccions catalanes del 2010, cosa que ell sempre va negar.
Mesos abans de les eleccions, Recoder, que ha ocupat el vuitè lloc en la llista de CiU per Barcelona, va anunciar que no tornaria a presentar-se a liderar l'Ajuntament de Sant Cugat perquè volia centrar a la seva futura activitat política al Parlament.
Amb el seu recent nomenament satisfà les seves aspiracions, després que reconegués que li feia "il·lusió" ser conseller.
El 2009 va publicar el llibre La llibertat com a resposta, on repassa els moments claus de la seva trajectòria política i vital i reflexiona sobre els seus interessos i prioritats. Mesos enrere, va publicar un altre costat del regidor vallesà Jordi Joly sobre el model de gestió que ha tractat d'impulsar a Sant Cugat, incorporant mètodes més propis del sector privat, com la consecució d'objectius.
Josep Maria Pelegrí, conseller d'Agricultura i Medi Natural
Josep Maria Pelegrí i Aixut, nascut a Lleida el 1965, torna el Govern per dirigir aquesta vegada la conselleria d'Agricultura i Medi Natural, després d'haver gestionat la de Governació i Relacions Institucionals entre 2002 i 2003, durant l'últim any de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat.
És un nomenament que premia la discreció d'un polític que va ingressar a UDC als 17 anys, i que ha desenvolupat una llarga trajectòria en el partit, convertint-se en el número dos del líder democristià, Josep Antoni Duran, i ocupant la secretària general de la formació des de 2004.
Casat i amb dos fills, Pelegrí és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, diu ser un amant de la música, el cinema i de passejar, i, tot i ser el flamant conseller d'Agricultura i Medi Natural, confessa que no li agraden els animals.
Pelegrí va iniciar la seva carrera de servidor públic a l'Ajuntament de Lleida, on va ser regidor entre 1991 i 1999, càrrec que en els últims quatre anys va compaginar amb la vicepresidència del Consell Comarcal del Segrià.
Després del seu pas per la política municipal, va ocupar diverses responsabilitats en l'últim govern de Pujol, on -abans de situar-se al capdavant de Governació- va exercir els càrrecs de director general de qualitat ambiental de Medi Ambient entre 1999 i 2001, i de director general de l'Administració Local de Governació.
El 2002 va ser nomenat titular de Governació en substitució de l'ara presidenta del Parlament, Núria de Gispert, departament que va dirigir fins al final de l'etapa de CiU al Govern, abans de donar pas al tripartit.
El seu pas pel Govern li va servir per provar també a la seva pell la bel·ligerància de l'oposició, que va demanar en bloc la seva dimissió després que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li obligués a replantejar la fórmula en la qual es constituïen els consells comarcals.
Amb l'arribada del tripartit, Pelegrí va ser portaveu adjunt del grup parlamentari de CiU, i en aquestes últimes eleccions ha ocupat el segon lloc en les llistes de la federació per Lleida.
Prova de la confiança que el líder de CiU, Artur Mas, té dipositada en Pelegrí és que li ha encarregat les negociacions per a la seva investidura, al costat del número 2 de CDC i proper conseller d'Interior, Felip Puig.
Josep Lluís Cleries, conseller de Benestar i Família
Un cristià de base pivotarà la política social del nou gabinet d'Artur Mas. És Josep Lluís Cleries, que porta la pràctica totalitat de la seva carrera vinculat al tercer sector.
Si l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol es va forjar en l'escoltisme, Cleries ho va fer en els esplais d'índole cristiana. Des de fa més de trenta anys participa en l'associacionisme juvenil, i el 1974 va fundar el grup de espla
i de la parròquia de Vallirana (Baix Llobregat).
Nascut a Lleida el 1956, Cleries va ser gerent de l'Institut Català del Voluntariat (Incavol) i està acreditat com a director i monitor de temps lliure infantil i juvenil.
Posteriorment, ha estat president de Coordinació Catalana de Colònies, Esplais i Centres d'Esplai (1987-1992), president del Moviment de Centres d'Esplai Cristians (1986-1992), i vicepresident de la Fundació Pere Tarrés (1990-1992) , i fundador de la Coordinadora Catalana al Servei de la Infància (1989-1992).
La seva implicació en moviments d'arrel cristiana l'ha portat a ser membre de la comissió executiva del secretariat Interdiocesà de Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears (1989-1992), president de la Comissió arxidiocesana per a l'acollida, les celebracions litúrgiques i la informació religiosa durant els Jocs Olímpics i Paralímpics a Barcelona, i coordinador de l'Aplec de l'Esperit Sant dels Bisbats de Catalunya i Balears.
Va ser director general d'Acció Cívica en l'última etapa de la presidència de Jordi Pujol i durant aquests anys ha estat el diputat de CiU especialitzat en la matèria. A CDC, també s'encarrega de pivotar les polítiques socials i d'atenció a les famílies.
Ferran Mascarell, conseller de Cultura
El socialista Ferran Mascarell torna a ser conseller de Cultura, ara amb Artur Mas, que compleix part de la seva promesa d'incloure 'els millors' més enllà del seu color polític, com acredita la llarga trajectòria de Mascarell com a gestor de la cultura al Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat.
A més de ser conseller de socialistes i de CiU, ja optava a tornar al Govern amb José Montilla, que en aquesta campanya electoral va sorprendre en dir que 
comptava amb aquest "company" per a una macroàrea de Cultura, Educació i Universitats.
El candidat Mas va replicar llavors que l'aposta de Montilla per Mascarell i per Antoni Castells era símptoma de "debilitat" en optar per descontents amb el PSC.
Després de ser conseller de Pasqual Maragall durant uns mesos, Mascarell va haver de cedir la cartera a Joan Manuel Tresserras perquè l'acord del tripartit de Montilla donava a ERC la designació del titular d'aquest departament.
El 2007 va renunciar al seu escó del Parlament per passar a l'empresa privada, en ser nomenat conseller delegat de RBA Audiovisual, càrrec que ha ocupat fins ara, a més de la Vicepresidència de l'Ateneu Barcelonès i de dirigir un màster cultural a la Universitat Pompeu Fabra ( UPF).
Tot i ser a l'empresa privada, s'ha deixat veure en actes públics diversos -fins i tot algun de la fundació Catdem, 'think thank' de CDC-, s'ha deixat sentir en tertúlies radiofòniques, i s'ha deixat donar suport per gent que l'havia animat a ser alcalde de Barcelona.
Ell mateix s'havia mostrat aquest any disposat a optar a l'alcaldia, i a presentar-se a unes primàries del PSC si Jordi Hereu no optava a la reelecció.
Precisament, a l'Ajuntament de Barcelona va arribar a ser portaveu de Govern i a ser regidor de Cultura set anys (1999-2006), després d'exercir diverses responsabilitats com a gestor cultural en el sector públic des de finals dels anys 80.
També va presidir l'Associació de Publicacions Periòdiques en Llengua Catalana, i va impulsar el projecte inicial del CCCB, el I Pla Estratègic del Sector Cultural de Barcelona i el Pla d'Equipaments Culturals de la ciutat, a més de ser el delegat a Catalunya de la SGAE.
Nascut a Sant Just Desvern (Barcelona) el 1951, és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (UB). Editor i director de la revista L'Avenç i director de Saber de finals dels 70 a principis dels 80, és autor de diversos llibres, com La cultura a l'època de la Incertesa i Barcelona i la modernitat.
Boi Ruiz, conseller de Salut
L'actual president de la patronal sanitària concertada Unió Catalana d'Hospitals (La Unió) i futur conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, s'ha convertit en un altre dels fitxatges independents del nou president de la Generalitat, Artur Mas.
Nascut a Barcelona el 1954, el doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB) i diplomat en Gestió Hospitalària per l'Escola d'Alta Direcció i Administració de Barcelona (EADA) s'ha mostrat favorable al copagament en funció de la renda, en múltiples ocasions, per afrontar el dèficit de recursos que pateix la sanitat pública.
Especialitzat en cirurgia ortopèdica i traumatològica, així com en gestió hospitalària, Ruiz és considerat un 'bon gestor', beneït per la consellera de Salut sortint, Marina Geli. No obstant això, el seu enfrontament amb els metges catalans durant les vagues de primavera de 2006 va generar desavinences amb el col·lectiu, a qui ha de guanyar-se.
La tesi de Ruiz, de 56 anys, va girar al voltant dels centres de resultats del sector Salut, i actualment és vocal de la junta directiva de Foment del Treball Nacional; patró de la Fundació privada Hospitalària Sant Camil, president de la Fundació Althaia de Manresa (Barcelona) i vocal del Servei Català de la Salut (CatSalut).
Ruiz es va sumar a la petició de la consellera Geli, el juny d'aquest any, d'estudiar mesures de copagament en funció de la renda, així com d'aplicar una rebaixa fiscal per als ciutadans que comptin amb una mútua privada de salut.
En aquest moment, es va manifestar a favor d'un sistema de copagament en funció de la renda que identifiqués mitjançant colors les targetes sanitàries, com succeeix en el cas dels pensionistes a Barcelona, va dir a manera d'exemple. Per descomptat, va defensar la gratuïtat del sistema per als jubilats.
Finalment, va criticar que es vulgui "carregar d'ideologia el debat del copagament" perquè ningú qüestiona que el sistema públic de sanitat hagi canviar-se, però plantejat d'aquesta forma és "insostenible", va constatar a Europa Press en aquest moment.
El 2008, Ruiz es va posar al capdavant de patronals i sector -Foment del Treball, Fepime Catalunya, Fenin Catalunya i la Federació de Mutualitats-, per demanar taxes d'utilització dels serveis per promoure l'ús racional dels medicaments i la utilització dels serveis sanitaris per tal de garantir la sostenibilitat del sistema sanitari.
En innombrables ocasions, el futur conseller s'ha mostrat molt crític amb la pujada de l'IVA dels serveis sanitaris que contracta l'Estat, i que el 2009 sumaven 130 milions d'euros més per aquest concepte.
La Unió, de la qual Ruiz havia estat durant anys director general, és una associació empresarial que agrupa gairebé cent entitats sanitàries i socials on treballen 40.000 treballadors.
Francesc Xavier Mena, conseller d'Empresa i Ocupació
Francesc Xavier Mena ha estat l'elegit per encapçalar la nova Conselleria d'Empresa i Ocupació de l'executiu d'Artur Mas, que ha confiat aquest àmbit estratègic i prioritari a un catedràtic d'Economia expert en anàlisi industrial i consultor d'empreses internacionals.
Mena, les publicacions del qual se centren en l'anàlisi industrial -energia i turisme-, economies emergents -Xina i Amèrica Llatina- i previsió de la conjuntura, també és professor d'Esade. En aquesta escola de negocis ha dirigit el Departament d'Economia i els màsters en direcció Econòmico-Financera, de Màrqueting, i de Producció i Operacions.
Esade ha publicat precisament aquests dies un estudi del propi Mena en què el catedràtic qualificava el 2011 com l'any de "la transició econòmica espanyola", assegurant que el proper any seguirà caracteritzat per l'estancament però que, si es prenen les mesures necessàries, a partir del 2012 Espanya sortirà endavant "com un avió a reacció".
En el seu currículum, en l'àmbit de la consultoria, Mena ha desenvolupat projectes e
ncarregats per empreses i organismes internacionals en 48 països, en sectors com l'energètic, turístic, d'infraestructures, sistema financer i serveis socials.
Així mateix, ha estat director de consultories de turisme; economista de la Direcció General de Programació Econòmica, investigador a la Direcció General de Política Científica, i economista del Departament de Sistemes i Control al Banc Sabadell.
Aquest doctorat en Ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona (UB), llicenciat en Dret per la UNED i llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, ha estat professor visitant en escoles de negocis i universitats de Xangai (Xina), Lima (Perú) i Buenos Aires (Argentina).
Mena és membre de diversos òrgans, incloent la Junta de Govern del Col·legi d'Economistes, el Comitè d'Avaluació de la Community of European Management Schools i el consell editorial de Annals of Tourism Research.
A més, ocupa vocalies en el Tourism European Network (Eurostat) i el Grup d'Experts sobre Competitivitat Industrial; va ser codirector dels programes PHARE de la Unió Europea en els països de l'Est, i president de la International Conference on Euro-Índia Economic Relationship (Nova Delhi, Índia).
Francesc Homs, secretari general de Presidència
Francesc Homs i Molist, nascut a Vic el 1969, és un dels integrants del 'pinyol' de CiU, el nucli dur més proper al president de la Generalitat, Artur Mas, que el va ajudar a enfilar amb lideratge del partit després de la retirada de Jordi Pujol.
Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma Barcelona (UAB), va aterrar el 1993 a CDC sense passar per les joventuts del partit, la JNC, sinó que prové de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), una associació de tall independentista.
De fet, forma part del nucli sobiranista de CiU, que, d'un perfil més moderat que altres formacions independentistes, defensen que, a mitjà termini, Catalunya assoleixi un Estat propi quan hi hagi una majoria social suficient que el recolzi.
'Quico' per als més propers, es declara un "escèptic" sobre una millora de les relacions Catalunya-Espanya després de la sentència del Tribunal Constitucional 
sobre l'Estatut, de manera que, a part de la seva aposta per un Estat català, ha estat un els principals valedors que CiU defensés en campanya el concert econòmic.
És cèlebre entre els diputats del Parlament la metàfora que va formular en un ple on, per explicar la necessitat de millorar el finançament català, va comparar Catalunya amb una gallina i va acusar l'Estat de "quedar-se amb els seus millors ous".
"La gallina -de Catalunya- la tenen a Madrid, pobre Gallina. I com la gallina continua sent la nostra, regularment li enviem blat de moro del més bo. Però els ous que ens tornen en una cistella cada any tenim la sensació que no són tots els ous que posa ", va sentenciar.
Casat i amb dues filles, després de viure gran part de la seva vida a Barcelona, resideix actualment a Taradell, un petita població a prop de la seva ciutat natal, cosa que li permet gaudir d'un dels seus hobbies, passejar en bicicleta.
Homs relata que el retorn als seus orígens l'ha dotat d'una especial sensibilitat pel territori català, convertint-se en una de les veus més crítiques dins de CiU amb la MAT, la línia de molt alta tensió que uneix França amb Catalunya i que ha generat gran rebuig en alguns municipis de Catalunya.
Després de mantenir-se allunyat dels focus tot i ser un estret col·laborador de Mas, la rellevància pública d'Homs s'accentua el 2003 quan, en la seva primera legislatura com a diputat autonòmic, CiU el nomena ponent de l'Estatut, i, després de ser aprovat pel Parlament, és designat negociador del text al Congrés.
Homs va ser un dels pares del model econòmic català que dissenyava la primera versió de l'Estatut, un model molt similar al del concert econòmic, que primer va ser retallat en a la cambra baixa i després pel TC.
Autor del llibre Dret a decidir. Estació concert planteja en aquesta obra la necessitat que Catalunya porti a terme una "transició nacional" cap al concert econòmic, una de les idees que Mas va defensar amb més ímpetu en el seu discurs d'investidura.
Germà Gordó, secretari del Govern
Fins ara al marge de flaixos i diaris, Germà Gordó té fama de ser discret, auster i tímid, i ha estat un dels més fidels col·laboradors a l'ombra del nou president de la Generalitat, Artur Mas.
També forma part del 'pinyol', però el nou alt càrrec amb prou feines ha tingut visibilitat pública, al contrari que la resta dels seus membres, Lluís Corominas, Quico Homs, Jordi Turull, Joaquim Forn i Oriol Pujol.
Després d'haver portat el timó de CDC en qualitat de gerent durant la 'travessia del desert' -després perdre CiU la Generalitat el 2003 després de 23 anys ininterromputs en el poder-, Germà Gordó és per a molts un dels màxims representants de l'ala democristiana de CDC, i presideix la Fundació Joaquim Xicoy-Persona i Democràcia, on participen personalitats de CDC i UDC.
Catòlic practicant, Gordó està casat, té tres fills, i la seva carrera política va començar a caminar en Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), la formació juvenil vinculada a CDC.
A partir d'aquí es va forjar com a responsable de relacions institucionals amb Josep Laporte a Sanitat, va passar a Ensenyament de la mà de Joan Maria Pujals, i Josep Grau el va fitxar com a gerent de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), portant-lo posteriorment al capdavant de la secretaria general de la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
És llicenciat en dret, diplomat en Estudis Europeus per la Universitat de Grenoble (França), en funció gerencial d'Administracions Públiques per ESADE, i en Lideratge d'organitzacions públiques per l'IESE.
Si (
No(
