Rapsodia parla de la vida personal de Gimferrer, de les seves lectures, de l'art i de la seva pròpia escriptura en particular, però sobretot, el poema "tracta de si mateix", ha apuntat l'autor, que parla de Luis de Góngora i Dante Alighieri en nombroses ocasions per intentar explicar aquesta màxima.
Tots dos són una referència constant en l'obra, però també Charles Baudelaire, Garcilaso de la Vega i Pablo Neruda, "el que ha anat més lluny en la imatge alògics", basada únicament en el so de les paraules i en el seu ordre.
"Què és el 'pinso' de l'alba?". Naturalment és la nit, però no cal arribar a això, eh? ", ha assegurat, convençut que el lector no ha de entendre de forma lògica, sinó "comprendre ". "Són imatges arriscades, que si queden malament faig el ridícul, però no pots evitar algun perill", ha admès el poeta, que inclou a Rapsodia nombrosos neologismes i cultismes, però cap paraula inventada, ha assegurat.
Gimferrer va escriure aquests 450 versos en menys d'una setmana, el que fa que hagi d'estar alerta per a qualsevol moment en què pugui arribar la inspiració, escrivint pel carrer o al revers d'una targeta de visita.
"El cap va més ràpid que la mà", ha dit per justificar així que la seva escriptura de poemes sigui molt sintètica, gairebé "taquigràfica", un procés que es completa quan repassa els versos, passa tot el poema a majúscules i després algú ho transcriu a l'ordinador.
Gimferrer (Barcelona, 1945) és la tercera vegada que publica un poema unitari "numerat en romans", com li agrada precisar, després de La muerte en Beverly Hills, L'espai desert i Aparicions.
Segur que la seva "actitud" davant la paraula no ha variat amb els anys, Gimferrer no deixa d'escriure en cap moment: "Fa hora i mitja he acabat un poema de 14 versos", ha comentat amb un somriure.