Fernando Casado podria deixar la presidència de CatalunyaCaixa un cop finalitzada la transformació de l'entitat en banc

CatalunyaCaixa ha convocat una reunió del consell d'administració el proper 15 de febrer per canalitzar aquesta conversió a banc, tal i com ja va avançar el director general de l'entitat, Adolf Todó, a l'anunciar que la seva intenció és crear un banc per al qual buscarà un accionista "temporal, estable i de referència".

Aquesta transformació, que segueix els passos ja donats per La Caixa i Unnim, suposaria un canvi en el perfil de la figura del president, ja que Casado hauria d'assumir un paper més executiu del que ara ocupa al capdavant de la caixa.

Casado podria seguir a la caixa i pilotar la seva bancarització fins que culmini o podria abandonar l'entitat abans, coincidint amb l'imminent anunci de la seva conversió a banc per complir amb les exigències de solvència del Govern.

Segons publica avui La Vanguardia, Casado ja ha comunicat la seva decisió d'anar a la Generalitat i, entre les raons per deixar el càrrec, també figurarien discrepàncies relacionades amb l'exercici de la seva funció i diferències salarials, ja que ara guanya 200.000 euros i aspiraria a 600.000. No obstant això, fonts de l'entitat han negat aquest extrem i han afirmat que aquesta qüestió no està damunt de la taula.

En declaracions a Europa Press, els representants de la plantilla en CatalunyaCaixa han lamentat que notícies com aquesta fan "molt de mal" a l'entitat perquè debiliten la seva imatge, i han defensat que la caixa té capacitat de seguir creixent.

Perfil de consens

L'elecció de Casado, que va substituir Narcís Serra, va quallar amb l'objectiu de consensuar un nou president sense tant perfil polític com el seu antecessor, i amb reconegut prestigi en el món econòmic i acadèmic com a catedràtic de la UB i ex president de l'Institut de la Empresa Familiar (IEF).

El dia que va assumir el càrrec, a mitjans novembre, Casado va declarar que buscava aportar "professionalitat" per millorar la caixa producte de la fusió de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa i consolidar el projecte comú.

Va dir sentir-se "satisfet" de l'evolució que ha tingut la integració de les tres caixes i va explicar que va acceptar la presidència per ser un projecte "bonic, arrelat a Catalunya i amb expectatives importants".