Matute (Barcelona, 1925) és membre de la Reial Acadèmia Espanyola, autora de gairebé una vintena de novel·les i altres tants relats i contes. Té, entre molts altres, el Premi Planeta, el Nadal, el Nacional de Literatura i el Nacional de les Lletres Espanyoles.
L'escriptora i acadèmica Ana María Matute, autora de novel com Los hijos muertos (1959) o Los soldados lloran de noche i relats com El país de la pizarra (1956) o El polizón de Ulises.
Ana María Matute va néixer el 26 de juliol de 1926 a Barcelona i es va criar en el si d'una família adinerada i conservadora que va influir en l'obra i la ideologia de l'autora.
El 1954, va guanyar el Premi Planeta per Pequeño teatro i es va confirmar en el món literari. A partir de llavors, s'ha dedicat completament a l'escriptura, influïda, entre altres coses, per la seva experiència durant la Guerra Civil, que va esclatar quan era nena.
L'escriptora catalana Ana María Matute compleix 85 anys i publica ara La puerta de la luna (Destino), un recull de tots els contes de la seva carrera en què afloren, entre altres coses, la seva lluita contra la injustícia, i és que no es mostra "res orgullosa de pertànyer a l'espècie humana".
En una entrevista concedida a Europa Press a casa de Barcelona, Matute ha parlat de la infància -"la recordo millor que el que vaig fer fa quatre dies"-, de la seva obsessió pel temps i dels mals records de la Guerra civil i la postguerra, una cosa que va marcar profundament la seva obra: "Va ser una tragèdia immensa per a tots els espanyols".
"Els llapis de colors em tornen boja", ha confessat l'escriptora, que per la seva "mala salut de ferro" -ha entrat 11 vegades en quiròfan- ha hagut de renunciar a una altra de les seves grans passions: la fusteria.
D'aquells anys grisos l'escriptora recorda especialment la seva estricta educació, -"les monges eren dures, i sobretot, ximples"-, i més tard la censura, que va patir especialment a Luciérnagas (1949), que va quedar finalista del Premi Nadal i va ser bloquejada.
"El pitjor censor acabes sent tu", ha confessat Matute, a qui en els 70, abans de la mort de Franco, ja li "era igual tot" i escrivia sense gaires miraments.
Defensora a ultrança dels nens, critica que en la literatura espanyola el nen hagi estat tractat com "un ésser inferior", i encara li "molesta" escoltar això que un nen és "un projecte d'home". L'escriptora ha lamentat no haver tingut néts, sobretot pel plaer que li donaria llegir els seus contes.
El plaer d'escriure
"Per a mi la vida i la literatura és el mateix", ha confessat la novel·lista, que odia rellegir per si s'emporta algun "disgust", ha dit. Matute veu el món "a través dels ulls de l'escriptora", perquè, segons ha comentat, "pot sorgir un llibre de la cosa més inesperada".
Del que no pot prescindir és del plaer d'escriure, i és que, encara que en 2008 va dir que Paraíso inhabilitado seria la seva última novel·la, ja té entre mans la propera, de la qual no ha volgut revelar res. L'escriurà com sol fer, a la seva màquina electrònica i als matins. De la tarda no li agrada "ni el nom", l'únic, la migdiada. "Un premi no fa a un escriptor, fa lectors", ha indicat l'autora.
El Premi Cervantes, creat el 1975 pel Ministeri de Cultura pretén retre anualment testimoni d'admiració a la figura d'un escriptor que, amb el conjunt de la seva obra, hagi contribuït a enriquir el llegat literari hispànic.
Si (
No(
