red.diariocritico.com

ELECCIONS 28-N. Repàs a les infraestructures

Rafael Romero: "En obra pública s'ha de planificar i després prioritzar amb una anàlisi cost-benefici que no es fa sempre"

"La cultura del no es combat amb rigor, anàlisi i transparència"

Rafael Romero presideix la Cambra de Contractistes d’Obres Públiques de Catalunya des de 1993, tot i que abans ja havia estat secretari general. De manera que coneix com el que més el mercat de l’obra pública a casa nostra. La crisi econòmica i la necessitat de les administracions de reduir el dèficit públic ha sacrificat bona part del paquet previst d’infraestructures. Amb Romero comentem les prioritats del nou govern que surti de les eleccions del 28-N.

- Defineixi l’ambient dins el sector.

- Estem en un entorn negatiu per a la inversió pública perquè tots els governs -els d’aquí i els d’Europa- estan immersos en una política der consolidació fiscal que duu a retallar l’obra pública perquè és la única eina que tenen de compromís recurrent. Contràriament al que s’ha dit per justificar la retallada, no és veritat que el nivell de les nostres infraestructures estigui per sobre del que representa el nostre PIB.

- Què li demanaran al nou govern que surti de les eleccions?

- Li demanarem que alliberi recursos que permetin reiniciar obres públiques amb eficàcia. El nostre eslògan seria "millorar l’eficàcia de l’obra pública a Catalunya". Això vol dir planificar i després prioritzar en base a un veritable anàlisi cost-benefici que justifiqui la inversió.

Tenim un exemple recent d’allò en què segurament no s’ha fet aquest anàlisi: l’AVE d’Olmedo a Orense, amb una inversió de sis mil milions d’euros. Ja sé que es lleig dir-ho, però és la veritat.

En segon lloc, abordar d’una manera decidida una reforma de l’Administració, de manera que apliquem reduccions a la doble estructura administrativa i per exercir amb la mateixa eficiència amb què una empresa aborda el temps de crisi si vol finançament: necessita presentar un programa de reestructuració per reduir el seu nivell de fiabilitat de cara a les institucions financeres. No n’hi ha prou amb baixar el sou dels funcionaris, s’han de reduir organismes i empreses públiques. Això, a més d’alliberar recursos per continuar prestant serveis de l’estat del benestar podria arribar també a l’obra pública i milloraria el rating de la Generalitat amb unes millors condicions de finançament per al seu endeutament.

- S’ha parlat que els bons patriòtics servien, entre altres coses, per pagar el deute a les farmàcies. Vostès noten també una major morositat?

- Nosaltres hem deixat de fer aquests càlculs, tot i que s’aprecia més retard en els pagaments perquè s’ajorna el començament de les obres o es ralentitza el seu ritme.

Demanarem al nou Govern que prengui mesures radicals ja des de l’inici del mandat per simplificar l’estructura administrativa que s’ha generat durant aquests anys. I que tingui en compte l’efecte retorn: per cada milió d’euros que una administració pública inverteix en obres, l’administració recupera directament 560.000 euros, i a mig termini, el 80 per cent, en base al que recapta de més per IVA, l’IRPF dels assalariats i l’estalvi en la prestació de l’atur.

Si el problema és l’augment de la productivitat, una de les eines és facilitar a les empreses una bona xarxa de comunicacions i de infraestructures, transparent i amb ganes. No penso en les grans obres, sinó de vegades en la connexió d’un polígon industrial amb la xarxa de transport.

-  No s’hauria de definir un model territorial mitjançant un gran pacte del país perquè les infraestructures no fluctuïn segons el govern? Decidir si hem de fer o no el quart cinturó, sense eufemismes, l’AVE, l’Eix Transversal desdoblat, etc?

- Gestionar les infraestructures vol dir disposar de consens social. Els pactes nacionals a què es va voler arribar per part del conseller Nadal eren documents fruit del consens entre les forces polítiques i la societat i per a mi això és un intent de defugir la responsabilitat que li correspon a qui governa. El Govern ha d’analitzar, prioritzar i convèncer a la població, la qual cosa genera una gestió complexa.

Si hagués hagut pacte, la qual cosa no va ser possible, s’haurien fixat els projectes prioritaris per al país.

- Un dels temes pendents és fixar qui paga les obres publiques.

- L’opció de finançament privat no hauria de ser simplement per treure el cost de l’obra dels pressupostos públics sinó per la convicció que la gestió privada serà millor. Aquesta col·laboració pública-privada ha d’estar adaptada a les circumstàncies actuals del mercat financer. Els contractes haurien de tenir un anàlisi adequat de riscos i assegurar la rendibilitat de l’inversor privat. Demanar unes primes de risc en inversions que són a llarg termini està en funció dels estudis previs sobre el retorn previst. Sobre això hem comés errors.

- Quins?

- No em faci dir casos de Catalunya, però l’exemple més clar són les autopistes radials de Madrid, on s’havia fet unes previsions de trànsit que no es corresponien amb la realitat. El risc d’aquests casos és que el constructor tira endavant l’obra i assumeix el cost. En una concessió no és la manera correcte de fer les coses.

- Algú deia l’altra dia que a les radials de Madrid s’han fet disset modificacions sobre el projecte inicial.

- Sé que el ministeri de Foment està plantejant-se que el cost d’aquests modificacions l’assumeixin els ajuntaments que han forçat a fer-los.

- Sortim d’una època de bonança, d’Espanya va bé i potser hem estirat més la mà que la màniga. Qualsevol poble gran vol tenir un pont de disseny signat per Calatrava, i un palau de congressos, i un auditori… Es podia resistir aquest ritme inversor?

- Nosaltres no opinem sobre això, només diem "planifiquem i prioritzem". Crec que ja li responc.

- A la campanya electoral no s’està parlant d’infraestructures…

- No he mirat els programes però suposo que en parlen.

- Però no deuen donar titulars.

- Els titulars venen condicionats per la informació econòmica: si Merkel castigarà Espanya o no, si Irlanda o Portugal necessiten el rescat de la Unió Europea o de l’FMI, i per tant les notícies estan basades en la reducció de la despesa pública a tots els països europeus.

- Hi ha una empresa constructora, però, que surt citada a totes les entrevistes que li fan a Artur Mas.

- Des de la Cambra considerem que ha d’haver transparència total en l’adjudicació de les obres públiques. Per tant, aquests elements opacs que semblen existir els rebutgem de pla perquè distorsionen la lliure concurrència i l’adjudicació d’obres sota criteris objectius.

Jo no em puc creure que siguin pràctiques habituals. És més, abundar en aquests rumors és fer creure que és una pràctica habitual i això suposa el càncer d’una societat en democràcia... Si es té coneixement de fets punibles s’ha d’anar al jutjat i a la fiscalia, però no fer cas d’informacions no comprovades.

- Les característiques del territori català, amb més de 900 municipis, i l’actuació dels grups mediambientalistes i ecologistes dificulten aquí fer obra pública més que a cap altre lloc d’Espanya?

- Fer que la gestió sigui més complexa no s’ha d’entendre com un obstacle. Ha de prevaldre l’interès comú i per això s’ha de convèncer a la població de que l’obra és útil per a ells. La cultura del no es combat amb rigor, anàlisi i transparència. La cultura del no pot ser un símbol de maduresa del país però no ho podem deixar en mans d’ignorants o de gent de bona fe però sense informació.

- Quan remuntarem la crisi i es crearan llocs de feina a la construcció?

- Ens preocupa la reestructuració salvatge que s’està duent a terme en alguns casos. Volem plantejar al nou Govern de Catalunya un pla ordenat de reestructuració del sector, mitjançant fusions d’empreses complementàries i el tancament de les que no puguin resistir. El volum d’obra pública previst pels propers cinc anys es troba amb una oferta sobredimensionada. El futur de les empreses d’obres públiques passa per la localització en el territori i per la capacitat d’innovació. Pensi que l’any 2010 encara ha crescut més l’atur en el sector: el nombre d’afiliats a la Seguretat Social s’ha reduït d’un 13 per cent, la caiguda més espectacular de qualsevol altre sector. Només a Catalunya ha baixat en un any en 120.000 treballadors.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios