Aquest és un gran impuls internacional per a aquest símbol de la tradició catalana i un reconeixement al seu valor cultural. Les colles castelleres, reunides davant pantalles gegants de Valls i Tarragona esperaven aquesta decisió amb nervis i esperances. Unes 7.000 persones formen part d'alguna colla castellera a Catalunya.
Juntament amb els castells també han estat proclamats Patrimoni de la Humanitat les altres candidatures espanyoles: el flamenc, el cant mallorquí de la Sibil·la i la festa dels patis cordovesos.
En la seva declaració, la Unesco ha destacat que els castells són percebuts pels catalans com "part integrant de la seva identitat cultural" i proporcionen un "sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat".
També ha assenyalat que la inclusió en la llista de béns "pot promoure el patrimoni cultural immaterial, de manera que reforci la cohesió social i fomenti el respecte pel diàleg cultural i la creativitat humana". Un altre dels aspectes q
ue ha destacat la UNESCO és que la candidatura s'ha elaborat en diàleg i cooperació amb els castellers.
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que ha viatjat fins Nairobi, ha destacat que la declaració és un reconeixement internacional "molt important" perquè fa a la cultura catalana "més universal".
El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, s'ha expressat en la mateixa línia i en el seu discurs davant els membres de la convenció ha destacat que els castells requereixen valors com "la solidaritat, la integració, la cultura de l'esforç i la acceptació de les persones pel que són ".
El president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella, ha afirmat, en declaracions a Europa Press, que aquests són moments de "gran emoció i eufòria" i que se sent molt satisfet de la feina feta en aquests darrers anys.
"Estem segurs que aquest reconeixement per part de la Unesco servirà per augmentar l'interès pels castells, reforçar les colles i augmentar el nombre de seguidors", ha dit.
La candidatura Castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat va rebre el suport unànime del Parlament de Catalunya, amb una resolució aprovada el 11 de juny de 2008. Posteriorment, una delegació catalana integrada per representants de la Conselleria de Cultura, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i de la revista Castells va presentar la documentació necessària davant la seu de la UNESCO a París. Els castells han lluitat a Nairobi al costat d'altres 47 candidatures.
Fins ara, l'únic bé immaterial català declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco era la festa de la Patum de Berga (Barcelona), reconeguda el 2005. A Espanya estan reconeguts el Misteri d'Elx (Alacant), el Tribunal de les Aigües de València i el 'xiulet' de l'illa de la Gomera.
Si (
No(
