L'any 1961, Luis García Berlanga dirigia Plácido amb el també desaparegut Casto Sendra -Cassen- com a protagonista. Era aquesta una sàtira nadalenca, còmicament àcida i dura, sobre les campanyes franquistes de caritat mal entesa vers els pobres, on unes senyores estereotipadament pietoses segons els cànons de l'època munten una campanya basada en 'assentar un pobre a la taula'. Però per a difondre la campanya contracten un home que té un motocarro -el Plácido del títol- amb problemes per a pagar la lletra del seu vehicle. La pel·lícula en qüestió va ser rodada íntegrament a Manresa.
Anys més tard, rodaria La escopeta nacional en la qual un català (interpretat pel gran José Sazatornil), aprofitant les raneres del franquisme y l'adveniment de la democràcia, organitza una cacera -que paga ell, tot i que ningú ho reconeix perquè del que es tracta és de que es llueixin les forces vives que pretenen treure profit a la situació política- amb la finalitat de tenir l'exclusiva d'un gran negoci -'que hay de lo mío'- de porters automàtics.
Segurament, Catalunya va tenir més presència en el cinema berlanguià. Però si hem de recordar un darrer episodi va ser la inclusió en el 'casting' de Moros y cristianos d'algú també molt recordat per alguns membres de l'staff de Diariocrítico de Catalunya, com el periodista Xavier Domingo o -també coincidència- l'humorista Pedro Ruiz, que va protagonitzar el primer xat que es va fer des de la redacció catalana d'aquest mitjà.
Veure escena de La escopeta nacional
Veure escena de Plácido
Si (
No(
