Allunyat de la política -va ser secretari general de la Presidència de la Generalitat, entre altres càrrecs- en aquesta entrevista prenem la temperatura del país en matèria cultural ara que els partits competeixen en guanyar-se el favor dels ciutadans.
- El país no sembla prou conscient que la única possibilitat que té de superar amb èxit els reptes d’un país cada cop més exigent són l’educació i la cultura. Només podem ser exigents i competir en un món tan global des del coneixement i la creativitat. I sembla que no es té prou consciència perquè l’urgent passa per davant del que és fonamental.
Ens passem el dia parlant de bancs i caixes, de l’atur, etcètera, que són coses importants sens dubte, però a més de tapar forats hem de preparar el futur d’una manera positiva.
- Quines són per a vostè les fronteres de la cultura?
- La cultura és la plasmació d’una forma d’entendre la relació amb la naturalesa i el coneixement. El paisatge i la historia condicionen la configuració de la cultura de cada poble i per això a cada país és diferent, és un diàleg entre l’espai i el temps.
La cultura ha d’incloure la cultura tradicional, també la gastronomia perquè té relació amb la naturalesa, però els eixos primordials del temple de la cultura passen pel que és la creació artística en totes les seves manifestacions i la comprensió i difusió del patrimoni.
- La cultura és la parenta pobre de la crisi?
- Els fets són prou evidents. Són poques les administracions que atorguen a la cultura un paper rellevant. Sens dubte és un dels primers àmbits afectats per la reducció de recursos i això és un error perquè ens deixa més fràgils i més vulnerables.
De cara enfora el que ens dona prestigi és la cultura, entenent tant els recursos com el temps que el conjunt de ciutadans dediquen al consum cultural. Hem de tenir clar quin és el nostre model de societat i no crec que hagi d’anar cap al model dels països subdesenvolupats.
- Aquest darrer model és el que representen personatges populars com Belén Esteban?
- El país no necessita que tothom sigui escriptor ni que tothom sigui universitari, però hem de ser un país de lectors. Hem d’educar la sensibilitat per poder-ne gaudir.
La figura de Belén Esteban ens desarma des del punt de vista del gruix ètic de l’autoestima. Exalta l’aspecte més morbós de l’ànima humana, és l’antítesi de l’esforç. Què és Belén Esteban? Un personatge que ens explica la seva vida i que d’això fa exhibicionisme.
- A l’època de les vaques grasses cada capital de comarca ha volgut fer el seu auditori, el seu teatre, el seu palau de congressos… No hi ha hagut un excés d’equipament cultural car i amb el que no se sap què fer?
- Potser ens hem acostumat a viure per damunt del que la societat podia generar. Això que diu es pot haver produït en alguns casos i segurament els polítics han ajudat perquè s’han ocupat més de buscar el rendiment electoral que de gestionar aquests equipaments. I aquesta és una consideració general per a totes les administracions.
Pel que fa a la cultura, el pressupost que es destina aquí és molt inferior al que ocupa a països com França o Alemanya. Són manifestament insuficients però a més potser s’ha prioritzat més la infraestructura nova que millorar i posar el dia les que ja teníem.
No es tracta de veure qui té més teatres o més biblioteques sinó d’incrementar el consum i en això ha hagut un punt d’autoengany. El criteri ha de ser ambició, educació i gestió responsable dels recursos.
- Què destacaria dels programes electorals dels partits en relació a la cultura? No és del que més en parlen…
- Certament no és una prioritat d’aquesta campanya, tot i que hi ha gestos que intenten incidir en la definició de les propostes, per exemple en el camp del teatre.
El que importa en la cultura és reforçar i millorar el que ja existeix i ja es veu en el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA), que no exerceix el que hauria d’exercir.
Jo miro des d’una posició conservadora el paper que els actors culturals han de tenir en la gestió. El sistema democràtic atorga la responsabilitat als polítics i per això s’ha de demanar que l’exerceixin amb la màxima eficiència. Actuem massa influïts per actituds gremialistes i corporativistes.
- Al polític sembla que li interessa més fer-se la foto amb "els de la cella" de ZP que amb el doctor Valentí Fuster o el doctor Baselga.
- Els grans artistes i els grans creadors lògicament han de tenir el seu punt de vista polític i l’han de poder manifestar, però la independència és sagrada. No es pot fer de la cultura l’arma d’una opció política.
- Ferran Mascarell escrivia l’altra dia que "un país val el que val la seva cultura".
- Estic totalment d’acord, i més ara. Fa gràcia que algú vulgui competir en preu. Només som set milions i mig i, si volem ser alguna cosa al món, exportar a base de fer-ho el més aviat possible és d’una extrema imprudència. Tu només comptes al món si ofereixes la singularitat, la qualitat i l’originalitat i això només ho aporta la cultura.
Si (
No(
