"CiU vol organitzar aquests anys una autèntica croada, una ofensiva, un combat a mort contra el fracàs escolar", ha deixat clar en una 'minidocsesion' sobre educació, que juntament l'economia és una de les prioritats del seu programa.
Aquest combat, segons Mas, no és una promesa electoral i sí que ha de ser un "objectiu de país", després de concretar que actualment el percentatge de fracàs escolar a Catalunya arriba al 31%, tres vegades més que l'objectiu que fixa l'agenda de Lisboa per a 2020, que és d'un 10%.
Encara que veu complicat aconseguir complir amb aquest percentatge, el líder de CiU ha instat a treballar per orientar el sistema i reduir progressivament els percentatges fins a un 15%, un objectiu "raonable i ambiciós".
Tenint en compte que el fracàs escolar -"la gran ferida del nostre cos social"- pot generar exclusió social, marginalitat i pobresa, Mas ha insistit en treballar perquè funcioni l'ascensor social i no deixar-lo "en els primers pisos de l'edifici" que volen construir.
Per això, ha enumerat la seva recepta per afrontar aquest combat: detecció precoç, formació del professorat, actuar sobre el currículum creant un Pla Nacional de comprensió lectora i el domini de llengües estrangeres, entre d'altres aspectes.
Un altre dels puntals de la política educativa és la immersió lingüística que, segons Mas, és "socialment justa i identitàriament necessària" per reformar la identitat catalana davant els atacs del PP.
Segons Mas, des del PP combaten la immersió perquè creuen que dilueix la identitat hispànica. "És com un gra que els ha sortit i ho volen respectar. Com que no és un gra, i forma part del nostre ADN com a sistema de país i identitat pròpia, no ens ho deixarem tocar", ha afegit.
"Alegria" de despesa del tripartit
Artur Mas ha constatat, però, que fan falta recursos per abordar aquests reptes, després de carregar contra la gestió educativa del tripartit: "Hi ha hagut molta alegria en les decisions que s'han pres de forma erràtica, tossuda, sense voler rectificar i de vegades de forma inoportuna i gastant uns diners que hauria d'haver invertit en lluitar contra el fracàs escolar ".
És més, el candidat de CiU ha criticat el rendiment pedagògic d'algunes de les decisions aplicades pel tripartit, com l'aplicació de la sisena hora i el que tots els alumnes tinguin un ordinador que, encara que és una mesura "fantàstica", ha qüestionat que hagi implantar de forma immediata traient els llibres de text de l'escola.
També ha carregat contra el nou calendari escolar i l'aplicació de la Setmana Blanca, així com el seu plantejament de treure l'horari intensiu dels professors al juny. "A més, ara el tripartit ha fet marxa enrere d'una cosa que havia agafat com a bandera", ha afegit.
D'altra banda, Artur Mas també s'ha compromès aquest dissabte a tutelar directament la política esportiva si és president després de les eleccions catalanes, sector que ha garantit que estarà "magníficament" representat.
Aquest cop a la seu de Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC), Mas ha llançat aquest missatge davant representants del sector i esportistes d'elit, encara que no ha garantit que això suposarà que el departament de Presidència dirigirà les polítiques esportives, que actualment depenen de Vicepresidència.
No obstant, ha promès que donaran a l'esport la màxima importància en l'organigrama d'un eventual govern de CiU, de manera que "sigui on sigui, serà el president de la Generalitat qui ho tutelarà".
Tot i insistir en la seva idea d'elaborar un govern amb menys conselleries i aprimar l'administració, ha destacat l'especial rellevància que s'ha de donar a aquest sector per reforçar valors vinculats a la seva pràctica, com la salut i la cohesió social.
A més, segons el candidat de CiU, el sector esportiu també pot ser un motor econòmic a l'hora de crear nous llocs de treball, i permet situar Catalunya "al món".
Encara que no canviaran les iniciatives positives que hagi impulsat el tripartit en aquest àmbit -"no serem un govern sectari ni venjatiu"-, ha deixat clar també que potenciarà la política de mecenatge i esponsorització.
"Serem el govern de la cultura del sí i no de la cultura del no", ha afirmat Mas, que també ha apostat per traslladar els valors de l'esport, com el de l'esforç i l'esperit de superació, a la seva màxima de crear el govern dels millors.
També ha fet broma i ha aprofitat per treure-li punta a l'hora de demanar el vot: "Si el diumenge hi ha partit entre l'Atlètic de Madrid i l'Espanyol, el mateix dia de les eleccions, i el dilluns el Barça-Madrid, fem el triplet, que guanyi CiU ".
Solidaritat amb el Rosario Central
Entre el mig miler d'assistents hi havia el president de l'equip de futbol Rosario Central, Ernesto Sukerman. Dos dels seus jugadors van patir fa un any una agressió "racista" per part de jugadors del Bada-Bing, que van ser condemnats a més de sis anys de presó per la pallissa.
Per solidaritzar-se, el senador de CiU i responsable del sector esportiu, Josep Maldonado, ha recordat el que va passar i el rebuig que va tenir per part de tota la ciutadania.
Per això, han presentat una pancarta que, sota el lema 'Els esportistes diuen no a la violència, al racisme i la xenofòbia en l'esport', han signat tots els esportistes presents i el mateix Mas.
Com a representants del món de l'esport hi havia el president del RCD Espanyol, Daniel Sánchez Llibre; el president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals; el director d'El Mundo Deportivo, Santi Nolla, l'editor i el director de Sport, Josep Maria Casanovas i Joan Vehils, respectivament i el director esportiu del Barcelona Borges, Enric Masip.
També han acudit esportistes del món del motor Isidre Esteve, Nani Roma, Marc Coma i Adam Raga, el marxador Valentí Massana, el ciclista Melcior Mauri, la nedadora Erika Villaécija, l'exjugador d'handbol Xavier O'Callaghan, l'exjugador de bàsquet Ferran Martínez i Roger Esteller, l'exporter de l'Espanyol Tommy N'Kono i l'exàrbitre Sergi Albert.
Si (
No(
