El president de la Generalitat, José Montilla, ha qualificat de "complex" el missatge que el Papa va dirigir a la ciutadania en la seva estada aquest cap de setmana a Barcelona, i ha lamentat que es posi l'accent en les paraules del Pontífex que més controvèrsia generen a la societat.
"Com tots els missatges complexos, està exposat a que cadascú interpreti aquella part que més li interessa. Hi ha persones que han posat molt l'accent en les qüestions que segurament més distancien a una part de la societat espanyola", ha destacat.
En declaracions a Onda Cero, el president de la Generalitat ha valorat positivament que el missatge del Papa també va ser de "proximitat i entesa" cap a Catalunya i la seva cultura.
Per la seva banda, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha considerat que els beneficis econòmics per a Barcelona són "importants", i "incalculables" a mitjà i llarg termini. "Després de l'experiència, encara em referma més en que és una gran oportunitat i que a Barcelona s'ha gestionat correctament", ha defensat.
També ha vaticinat un augment de visitants a la Sagrada Família després de descobrir el seu interior sense bastides. "Tots teníem la visió més exterior però ahir tot el món va descobrir una nova dimensió que donarà peu a més ganes de visitar", ha explicat, de manera que ha augurat que hi haurà més barcelonins i visitants catalans, espanyols i de la resta del món que vagin al temple.
El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran, ha qualificat d'"error" que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, no hagi acompanyat aquest cap de setmana el Papa Benet XVI en la seva visita a Espanya, alhora que ha assenyalat que el viatge del cap de l'Executiu a l'Afganistan ha estat "una mala excusa".
Així mateix, ha advertit que si bé a Espanya "hi ha moltes persones que no creuen i que són crítics amb l'Església", també hi ha "una gran majoria de ciutadans que pertanyen a aquesta Església i aquestes arrels cristianes sense les quals aquest país no es entendria ". "Aquesta voluntat de no barrejar-se amb el religiós, per als catòlics, no té sentit en els poders públics", ha lamentat.
Sobre el contingut religiós de la visita del Pontífex, Duran ha destacat que el missatge de suport a la família transmès va ser cap a una "entitat bàsica en aquesta societat en aquests temps i en el futur" per aconseguir el benestar social.
Des de la mateixa formació, el seu secretari general adjunt Xavier Trias (CDC), ha evitat polemitzar sobre les declaracions del Papa, que va comparar l'anticlericalisme actual amb el dels anys 30, i ha assegurat que la seva visita ha estat un "èxit" per a la Església i per a la projecció internacional de Barcelona.
En roda de premsa després de la Comissió Executiva Nacional i juntament amb el portaveu parlamentari adjunt de CiU, Josep Maria Pelegrí (UDC), Trias ha defensat que, al marge de creences i plantejaments personals, cal escoltar les paraules de Benet XVI.
"Hem de ser respectuosos. El Papa parla en termes que no són polítics. No entrarem en discussions amb el Sant Pare", ha sostingut Trias, que ha explicat que tampoc han entrat a valorar l'absència de polítics en la missa que va presidir el Papa, com la del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.
Per part del PSC, Equi n'és portaveu adjunt al Parlament, Joan Ferran, ha considerat que igual que veu "perfecte" que el papa Benet XVI hagi vingut a Barcelona, també li semblaria "raonable" que anessin altres celebritats internacionals, entre les que cita la cantant nord-americà Lady Gaga, el líder dels budistes tibetans, el Dalai Lama i el president francès, Nicolas Sarkozy.
En un apunt al seu bloc recollit per Europa Press, Ferran també s'ha referit al anticlericalisme dels anys 30, sobre el qual el Papa va fer referència a Santiago de Compostela, comparant-lo amb la situació actual del fet religiós a Espanya.
Segons el parer de Ferran, l'anticlericalisme de la Segona República "també s'alimentava d'un determinat posicionament polític i social, tot i nombroses excepcions, de la jerarquia eclesiàstica".
Després de recordar que en els anys 40 un altre dels factors que va incidir en l'anticlericalisme va ser que el cap de l'Estat, Francisco Franco, es "passejava sota pal li", Ferran també ha considerat que la mateixa jerarquia eclesiàstica amb els seus posicionaments actuals pot contribuir a generar rebuig cap al catòlic.
També ha parlat el president d'ERC i candidat a presidir la Generalitat, Joan Puigcrecós, que ha celebrat que el Papa hagi contribuït a projectar internacionalment la llengua catalana usant durant diverses ocasions en el seu viatge a Barcelona.
Puigcercós ha assegurat avui que comparteix les tesis expressades pel vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, que va assegurar que "un alemany-el Pontífex-ha fet més pel català que qualsevol president espanyol".
El republicà ha afegit que els republicans respecten al Pontífex, però que el Papa hauria de respectar als no creients. Ha reiterat que tenen drets tant els que creuen com els que no, i que en una democràcia la religió s'ha de situar estrictament en l'esfera privada.
El president del grup municipal Popular a Barcelona, Alberto Fernández Díaz també ha destacat el "èxit" de la visita del Papa per a la projecció de la ciutat i per refermar els valors cristians i de defensa de la família del Pontífex.
Per a Fernández ha estat un anunci publicitari gratis amb efectes que no poden superar "ni els 21 milions d'euros que es gasta Hereu en publicitat", ha defensat. A més, ha valorat positivament el desplegament municipal de seguretat i mobilitat.
Al debat s'ha afegit el secretari general i candidat d'ICV-EUiA a les eleccions catalanes, Joan Herrera, que ha assegurat que el Papa "ha vingut a fer política", en referència a la visita de Benet XVI aquest cap de setmana a Barcelona .
En roda de premsa, i acompanyat pel líder d'EUiA, Jordi Miralles, Herrera ha criticat aquest dilluns als polítics que van assistir als actes religiosos: "Si volen anar a missa com a creients que vagin, però no en funció del que representen ".
El candidat ecosocialista ha conclòs que la visita de Benet XVI, en la qual va al·ludir a "vells fantasmes que per sort estan superats"-en referència a la comparació del laïcisme de la societat actual amb la crema d'esglésies dels anys 30 -, demostren, segons ell, que el seu missatge està molt allunyat de la societat i del sentiment del país.
El líder de la formació a l'Ajuntament i segon tinent d'alcalde de Barcelona, Ricard Gomà -un dels activistes més bel·ligerants en contra de la visita-, ha assegurat que el discurs del Papa està "socialment superat i de manera irreversible".
En un apunt al seu bloc d'internet recollit per Europa Press, ha afirmat que Barcelona i Catalunya configuren societats on totes les formes de consciència "es respecten en igualtat", el control social per part d'una confessió religiosa "ja no és possible" i s'ha reconegut la igualtat.
Des de C's, el seu president i candidat a les eleccions catalanes, Albert Rivera, ha assegurat que Benet XVI va comprendre millor el bilingüisme que els últims tres presidents de la Generalitat, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla.
Ho ha afirmat aquest dilluns en roda de premsa, en referència al discurs pronunciat en català i castellà de Benet XVI durant la seva visita a Barcelona aquest cap de setmana.
Ha utilitzat amb normalitat les dues llengües cooficials "tal com passa al carrer", i a més ha felicitat els cossos de seguretat per considerar que han fet la seva feina a la perfecció.Més enllà dels grups amb representació parlamentària, el president de Reagrupament i candidat a la Presidència de la Generalitat, Joan Carretero, ha assegurat avui que als catalans els convindria ser "amics" del Papa i haurien de "caure bé" als nord-americans per poder arribar a tenir un estat independent.
Carretero ha remarcat que els polítics catalans tenen "raons d'Estat i de nació per intentar que aquesta gent no se senti maltractada", i ha recordat que ell no anava cada dia missa però sí els dies assenyalats perquè representava al seu partit i a tota la ciutat .
"Jo entenc que tots els representants polítics, en una visita del Papa, havien d'intentar caure bé al Papa", ha subratllat.
En una conferència a Nueva Economía Fòrum, ha afirmat que "tot i que no agradi a alguns 'progres', el país que més passaports dóna, el que més ajuda a la llibertat, és Estats Units".
L'òptica religiosa de Sistach
Allunyat de la política i des de l'àmbit del catolicisme, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha advocat avui per recuperar el clima "constructiu" de la Transició democràtica, al pas de les declaracions efectuades per Benet XVI en què comparava el laïcisme imperant a Espanya amb el dels anys 30, abans de la Guerra Civil.
En declaracions a Catalunya Ràdio recollides per Europa Press, Sistach ha lamentat: "Hem perdut aquest temps tan bonic que va ser la Transició, constructiu i de futur". "Napoleó deia que per oblidar una guerra civil han de passar moltes generacions, però hauríem de pensar en el present i en el futur sense oblidar el que no s'ha d'oblidar, però mirant endavant i el que ens uneix", ha assenyalat.
El cardenal pogut observar dilluns l'existència de "reaccions" pròpies d'una "cultura i unes polítiques laïcistes a Espanya", que busquen relegar la religió "a l'escena privada", i ha reiterat la necessitat de "pensar més en les coses que ens uneixen ".
Si (
No(
