L'errada de Tremosa serveix per a confirmar que Carod prima el concepte d'esquerrà al de català

"Les declaracions de Tremosa denoten un classisme ètnic i un sentit patrimonial de les institucions catalans que crèiem ja abandonat pels sectors més conservadors de la societat catalana", ha destacat Carod, que ha demanat al líder de CiU i candidat a la Presidència de la Generalitat, Artur Mas, que exigeixi a Tremosa que es retracti de les seves paraules. Carod sembla oblidar, amb aquests exabruptes, la tasca que la formació que al seu dia va liderar Jordi Pujol ha fet per l'homogeneïtzació -nacional, i, compte!, també social- a Catalunya.

Qui ostenta l'antiga conselleria de vicepresidència del Govern sembla voler justificar, un cop més, l'aposta que van fer ell i la seva formació per a donar el comandament de la governació de Catalunya a una força amb estrets lligams espanyols, com el PSC (amb un PSOE indissociable), en una decisió inèdita des que Catalunya havia pogut decidir el seu futur en el marc de la democràcia espanyola sorgida arran de la mort de Francisco Franco.

Seguint la seva particular argumentació, Carod creu que s'ha de tenir una anàlisi de la realitat "molt distorsionat" per dir que el poble de Catalunya "va donar la majoria per investir com a president d'una institució com la Generalitat a algú del gust del dictador Franco". Això sí, sàtrapa per sàtrapa -o assassí per assassí- l'encara líder republicà sembla obviar que també el Mao-Zedong admirat (al seu dia) pel Montilla lluitador per les llibertats, segons alguns, era un ésser talment igual de reprobable que Franco.

En quelsevol cas, i amb un pinyó fix, acrític i típicament carodià, l'encara número dos de Montilla ha dit que "la millor demostració del fracàs del franquisme a Catalunya és que les esquerres hagin tornat a governar després de 64 anys i hagin escollit com a president a José Montilla, nascut fora de Catalunya, cosa impensable en el Govern d'Espanya amb un català", demostrant un cop més que, per a un presumpte independentista com ell, per sobre de la llibertat del seu poble hi ha un altre concepte, encara més important, com és l'adscripció a la idea de la pertinença a l'esquerra. Encara que el seu representant sigui un absolut refractari a la idea d'independentisme que, suposadament, Carod defensa.