red.diariocritico.com

Arran de l'afer Laura Riera

Assumpta Escarp fuig d'estudi amagant una realitat de les festes de Gràcia per atacar a Trias

"Davant el terrorisme i el desordre, no en volem saber res", diu l'alcaldable de CiU

Les festes de Gràcia són una de les tradicions de l'estiu barceloní des de fa moltes dècades. A les darreres, però, determinats grupuscles al marge del què es podria qualificar com a normal festivitat cívica, s'encarreguen de dur la celebració al seu terreny. I ho fan sabent que, d'una manera o altra, els seus moviments seran observats amb vista grossa per part de les autoritats policials, ja siguin municipals o del país. D'aquesta manera, i segons les oscil·lacions d'emprenyamenta ciutadana anual que causen els seus aldarulls, els nivells de permissivitat es mouen en uns graus de tolerabilitat alta o més alta. I és així com, un cop passades les tres de la matinada -hora límit per acabar la festa cívica- hom pot veure un desplegament policial intimidador pel ciutadà d'ordre per la seva parafernàlia, però que no sembla espantar mínimament a aquell que, ja només veure el seu perfil, fa tot l'efecte de ser originador de disturbis. I, de fet, tot aquest contingent policial veu, dia rere dia de celebració, com se celebra la cridòria, el cant i la xerinola a hores que poden resultar molestes per, per exemple, aquell que hagi de treballar l'endemà. Sense dir res, és clar, no sigui que s'enfadin els infractors. I això, quan, explícitament, no se'ls perllonga l'hora de tancar la barraca, cosa que sol succeir si els afectats tenen uns trets definitivament antisistema. Per exemple, els 'okupes' del carrer Ros de Olano. Aquest és el veritable context en què es mou la festa major de Gràcia actualment. I un graó més del panorama fa tot l'efecte que suposa la propera manifestació sabatina, impulsada per grups d'aquest tarannà, en favor de l'activista etarra -tot i que ja excarcerada després de complir la seva pena- Laura Riera. Én aquest fresc, l'alcaldessa accidental de Barcelona, Assumpta Escarp, prova d'atacar al futur candidat de CiU a destronar a Jordi Hereu de l'alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, tot acusant-lo de veure, de les festes de Gràcia, aquells aspectes que la majoria de ciutadans retenen a la retina amb una simple mirada.

I és així que la substituta eventual del batlle barceloní ha carregat aquest dijous contra Trias per haver barrejat les festes de Gràcia amb l'acte de benvinguda a la presa catalana Laura Riera, que surt aquest dissabte en llibertat després de nou anys de presó. Trias ha acusat l'alcalde Jordi Hereu d'haver "dubtat" en la posició de l'Ajuntament davant l'acte i considera que hauria d'haver estat més ferm en mostrar-se contrari a la seva celebració. A això Escarp ha respost que Trias "és incapaç de separar la Festa Major d'un acte concret, fora de programa i que està ens mans de la justícia".

Per Xavier Trias, la convocatòria prevista per dissabte no s'hauria de poder celebrar als carrers de Gràcia, ja que "davant del terrorisme no en volem saber res; davant del desordre, no en volem saber res".

Tanmateix Escarp, que ha qualificat l'acte de "proetarra", ha assegurat que "és una irresponsabilitat política" que es generalitzi tot el que és la Festa Major de Gràcia a partir de l'esdeveniment. La també portaveu del govern municipal, ha criticat Trias "per aparèixer al final de les festes i ser incapaç de separar la Festa Major d'un acte concret, fora de programa i que està en mans de la justícia".

Trias ha retret aquest dijous a Hereu "que no hagi estat suficientment ferm en expressar la seva oposició a l'acte", cosa que per Escarp "és lamentable" i demostra que Trias "no té cap respecte per la Festa Major".

Escarp ha anunciat la intenció de l'Ajuntament de Barcelona de "col·laborar" amb la justícia i amb la policia en l'execució del que es decideixi sobre l'acte de benvinguda a Laura Riera previst pel dissabte 21 d'agost.

Laura Riera va ser detinguda l'any 2001 a Terrassa per la Guàrdia Civil espanyola sota l'aplicació de la llei antiterrorista acusada de col·laborar amb l'organització armada ETA. Riera va passar cinc dies als calabossos sota règim d'incomunicació durant els quals va patir tortures, segons va denunciar al judici, on va desmentir totes les declaracions que assegurava que l'havien obligat a signar. El jutge va ordenar el seu ingrés a presó preventiva i la va condemnar a nou anys de presó per haver col·laborat amb ETA. Riera sortirà de la presó de Wad-ras aquest dissabte 21 d'agost.

L'acte de benvinguda està previst que se celebri en el marc de les festes alternatives de Gràcia el dissabte 21 d'agost a la Plaça Raspall.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios