Un grup de joves organitza un camp de treball per recuperar l'obra de Fluvià de Guissona

Un grup de joves de Guissona ha organitzat un camp de treball per recuperar les runes de l'antic palau episcopal, l'Obra de Fluvià, per utilitzar-ho com a equipament municipal. L'Obra de Fluvià és un palau inacabat que va projectar el Bisbe d'Urgell, Pere de Cardona, però que en ser nombrat Arquebisbe de Tarragona i deixar la diòcesi d'Urgell va restar inacabat. L'encarregat del camp de treball, David Castellana, ha explicat que consideraven que l'Obra de Fluvià era un espai perfecte per realitzar-hi tot tipus d'activitats i d'aquí va sorgir la idea d'arreglar-ho. Ja el pròxim dissabte es farà un sopar i un concert de jazz organitzat pel col·lectiu Kuartos de Segle.

Un total de vuit nois i noies de Guissona participen aquest dies en un camp de treball per condicionar les restes de l'Obra de Fluvià. Després de molts anys de deixadesa i de que funciones inclús com a abocador municipal, ja que l'Ajuntament hi dipositava tot tipus de mobiliari urbà que retirava, ara un col·lectiu de joves, Kuartos de Segle, s'ha decidit a recuperar l'espai i a fer que serveixi com a equipament municipal.

Castellana explica que l'estat de l'espai era pèssim ja que no tenia cap tipus de manteniment i estava totalment abandonat, però que amb un bona neteja pot ser un equipament per a realitzar tot tipus d'activitats públiques i així "es treu profit" d'un espai que no havia servit mai per res.

La idea de fer un camp de treball, diu Castellana, era per implicar els nens de Guissona en la conservació del patrimoni i en el coneixement del mateix. L'Obra de Fluvià, anomenada també de Santa Llúcia, és una obra inacabada, actualment en ruïna a la carretera de Guissona a Massoteres.

L'emplaçament on es troben les restes de l'obra de Fluvià, hi havia en època romana un poble. En època medieval el poble constava de trenta-sis cases, una església i una torre que formava part del castell del senyor de Fluvià.

El 1505 es va vendre el senyoriu de Fluvià al bisbat d'Urgell per tal de construir una residència d'estiu pel Bisbe. La construcció començà el 1505 per iniciativa del Bisbe Pere de Cardona i s'aturà el 1514. Es cobrí fins a l'altura del primer pis que era fins on arribava l'edifici. El 1808 fou destruïda en part pels francesos que s'hi fortificaren. Una vegada expulsats el francesos es va fer enderrocar per tal que ningú s'hi pogués tornar a fortificar.