Anton Gasol defensa que l'esperit fundacional de les caixes és la seva relació amb el territori, traduïda amb un retorn de recursos econòmics via obra social, i la seva aposta per la inclusió financera, que és una de les seves principals singularitats que les diferencia dels bancs.
Per aquest economista, premi Joan Sardà Dexeus el 2006 per el llibre La industria bancaria en el marco de Basilea II, amb l'expansió territorial que les caixes van protagonitzar a finals dels noranta, la majoria d'aquestes entitats van abandonar l'esperit fundacional i la seva naturalesa que les vinculava en el territori.
Gasol creu que aquesta expansió de les caixes va augmentar el nombre de detractors d'aquest model, especialment bel·ligerants des del sector de la banca privada. Les xifres que manega aquest economista, membre de la junta de govern del Col·legi d'Economistes, són contundents.
El 1983, els bancs amb 16.400 oficines, superaven en 6.000 oficines a les caixes. Actualment, s'ha girat la truita i la xarxa de 25.000 oficines de les caixes supera en 9.000 oficines als bancs.
Traduït en termes de quota de mercat, aquesta nova xarxa d'oficines de les caixes ha permès que les entitats d'estalvi hagin passat de tenir una mica més d'un terç de la quota de mercat a tenir-ne més d'un 50%.
Aquesta irrupció sobtada de les caixes en el sistema financer fins a cert punt és lògic que "preocupi" a la banca privada i que aquesta pressioni per corregir aquest "anacronisme" que suposa un sistema financer espanyol amb una presència tan notable de les caixes, segons critiquen determinats cercles financers pròxims al món de la banca.
Gasol desmenteix rotundament, però, aquesta afirmació "d'anacronisme" per la presència de les caixes en el sistema financer espanyol. L'economista diu que la UE no posa pegues a la presència de les caixes, com es demostra, diu, que a la república alemanya conviuen amb els bancs mig miler de caixes d'estalvi.
Sobre la "trampa" del FROB
L'autor del La Llei del pèndol. Del 'boom' econòmic a les vaques magres publicat el 2009, també creu que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) s'hauria de dir Fons de Reestructuració "Caixaria''. Gasol diu que en el sistema financer conviuen més de 60 bancs amb 45 caixes i el focus d'atenció de la reestructuració via FROB es concentra únicament sobre les 45 caixes que es vol veure reduïdes a menys de vint entitats.
L'economista segueix reflexionant sobre el FROB i diu que és una trampa mortal per a les caixes que s'han adherit en aquest instrument. Gasol diu que les condicions que imposa el FROB, no créixer durant els primers anys de beneficiar-se d'aquest crèdit, limita la seva actuació en inversió creditícia en els pròxims anys, cosa que condiciona la seva capacitat de competir en el mercat amb la resta d'entitats financeres.
D'altra banda, aquestes limitacions a la competitivitat també afecten a les seves possibilitats de retribuir els passius o dipòsits dels clients, cosa que deixarà la porta oberta a que bancs sense aquestes limitacions "aterrin" en els territoris tradicionals d'aquestes entitats per captar clients. Gasol diu que aquest desembarcament ja s'està anunciant per part d'alguns bancs.
Amb tots aquests antecedents, més la reforma de la Llei de Caixes, amb la regulació de quotes participatives amb drets polítics, "el tret de sortida per a la mort" de les entitats d'estalvi ja s'ha donat. Gasol, però, no s'atreveix a donar un calendari de la materialització d'aquesta necrològica.
Preguntat sobre si les caixes catalanes seran "víctimes" de la mala gestió de la resta de caixes espanyoles, més polititzades en els seus òrgans de govern, Gasol matisa que totes les caixes, incloses les deu caixes catalanes, són penitents per haver comès els "pecats capitals" d'haver apostat en excés en el sector immobiliari i en l'expansió fora del seu territori i algunes d'elles excessivament atrevides en les seves participacions industrials.
Aquests excessos a partir d'ara s'hauran de purgar amb unes caixes amb quotes participatives amb drets polítics. Unes quotes que hauran de retribuir als tenedors, que estaran asseguts als consells d'administració, i que amb aquest retribució restaran liquiditat a l'obra social i reduiran els recursos per mantenir la seva, fins ara prioritat, per a la inclusió financera de les classes populars, per fer servir la denominació utilitzada per l'actual director general de Caixa Catalunya, Adolf Todó.
"Víctimes de l'espoli"
Tot i aquests matisos, Gasol diu que les caixes catalanes seran "víctimes d'aquest 'espoli'" que ha fet que de les deu caixes catalanes, totes menys una, 'la Caixa', s'hagin vist "comminades" a protagonitzar un procés d'integració. "Qui hi havia de dir fa dos anys que algú s'atreviria a pressionar una fusió per tenir viabilitat", afegeix Gasol.
En relació amb l'actuació que pugui tenir el nou president de la CECA i president de 'la Caixa', Isidre Fainé, Gasol diu que no s'ha de dubtar de les promeses de Fainé de què conservarà la naturalesa de les caixes i que farà un "vestit a mida" a cada una de les entitats. L'economista diu que caldrà esperar un temps i veure si aquestes paraules es corresponen amb els fets.
Pèrdua de competències de la Generalitat
Anton Gasol també reflexiona sobre la pèrdua de competències de Catalunya en la supervisió de les entitats d'estalvi. Per aquest economista, amb l'última reforma del FROB, qui determina en última instància la viabilitat d'una entitat d'estalvi no és el Departament d'Economia sinó el Banc d'Espanya.
A més, diu Gasol, aquesta reforma no només preveu que el supervisor valori la viabilitat de l'entitat sinó que dóna "màniga ampla" al Banc d'Espanya a decidir sobre el futur d'una entitat d'estalvi si "presumeix" que en el futur no serà viable.
Si (
No(
