La difusió de la premsa catalana mostra signes de recuperació

L'informe revela que el descens s'ha anat alentint i s'ha situat en el 2 per cent en la difusió i sobre el 2,5 per cent en les inversions publicitàries als diaris, dades que mostren expectatives de recuperació. "El paper dels diaris com fortaleses dels grups de comunicació està consolidat", ha explicat el director de l'informe, Miquel de Moragas, que ha destacat la paradoxa que viu el sector dels mitjans: menys qualitat informativa i més demanda d'informació. L'estudi, que està dividit en tres parts, analitza els mitjans de comunicació convencionals, factors transversals com les transformacions tecnològiques i sectors estratègics, com la presència de la llengua catalana en els mitjans, la comunicació local i les polítiques comunicatives. Durant el bienni analitzat en l'estudi (2009-2010), s'observa en la premsa catalana senyals de dinamisme com l'aparició de noves iniciatives de premsa: Ara i La Vanguardia en català i s'alerta de la baixa qualitat en les publicacions per les retallades en les plantilles i les prejubilacions de periodistes veterans. La ràdio, que es manté com a tercer gran mitjà de comunicació, representa un gran paper en la normalització lingüística en els mitjans, destacant l'informe la 'lluita' entre emissores públiques i privades per l'audiència, que estimula el sector. Així mateix en el sector televisiu, l'informe ressalta un període marcat per l'apagada analògica -que va permetre passar de 56 canals a 109 el 2010- i el bon funcionament de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la seva actual forma de finançament publicitària. "Ens manifestem a favor de l'actual forma de finançament de la televisió pública catalana", ha assenyalat Moragas, afegint la necessitat d'enfortir la presència de la corporació en el sector mediàtic català. La crisi econòmica ha afectat sobretot en les inversions publicitàries, una dada que ronda el 20 per cent encara que a finals de 2010 s'observa una lleu recuperació. No obstant, ha augmentat la inversió en publicitat a internet, convertint-se en el tercer mitjà per volum d'inversions publicitàries, mentre que el cinema segueix perdent espectadors i planteja la necessitat de noves polítiques cinematogràfiques. Els grups de comunicació han hagut d'afrontar també la pèrdua d'ingressos per publicitat amb una aposta per la premsa escrita en contra del discurs tecnològic dominant. Internet, protagonista del bienni Pel que fa als equipaments, l'informe destaca la penetració de l'ús de l'ordinador -un 34 per cent de les llars catalanes- i l'alta penetració de la xarxa a Catalunya -entre el 65 i el 75 per cent de la població entre 14 i 64 anys-. Internet fomenta a més la comunicació local amb la creació de nous mitjans i la potenciació d'estructures de cooperació i la situació de la llengua catalana en els mitjans, encara que el castellà segueix sent majoritari en gran part dels subsectors mediàtics. La rapidesa i innovació que ofereix la xarxa podrien deixar obsoletes les barreres de la no reciprocitat de les emissions entre TV3 i Canal9, una situació "anòmala" en el context de televisió sense fronteres europeu. Reptes per al Govern Els reptes que presenta aquest panorama mediàtic el Govern de la Generalitat de Catalunya són el nou contracte-programa per a la CCMA, la possibilitat de canvi en els seus òrgans de govern, la Llei del Cinema Català i les polítiques d'ajuda, que faran repensar els problemes de contingut dels mitjans. "Tenim la necessitat de coordinar els estudis de comunicació en l'àmbit universitari", ha explicat Moragas, que ha evidenciat la necessitat d'una transformació en el sistema mediàtic perquè el coneixement estigui adaptat als canvis socials. El llibre, que ha estat presentat aquest dimecres, és un projecte de l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), que ha comptat amb l'ajuda de la Generalitat i el patrocini de Gas Natural Fenosa.