Disminució d'entre un 5 i un 10 per cent
El sector farmacèutic perd facturació tot i incrementar la varietat d'articles de venda
"La farmàcia ja no és el negoci que era", lamenta un dels autors d'un estudi sobre la situació
Les farmàcies espanyoles han disminuït entre un 5 per cent i un 10 per cent la seva facturació en els primers quatre mesos del 2011 respecte l'any anterior. Ho han fet tot i vendre més articles, com a resultat dels efectes dels dos decrets aprovats pel Govern el 2010, segons han avançat avui a Barcelona els autors del XII Informe Anual de les oficines de farmàcia.
"La farmàcia ja no és el negoci que era", ha lamentat el coautor de l'estudi Juan Antonio Sánchez, que també ha recordat que el percentatge de beneficis després de pagar impostos ha baixat des del 9,13 per cent sobre el total facturat que es registrava el 1998 fins al 7,44 per cent de 2009, en un descens continuat i que està previst que es prolongui.
Ha explicat que el percentatge d'aquests beneficis després del pagament de l'IRPF és possible que encara estigui entre un i dos punts per sota, el que deixa el sector en una situació de "difícil subsistència", ja que l'informe pren com a referència les últimes dades fiscals disponibles, corresponents a les declaracions de la renda del 2009.
L'estudi, elaborat anualment per Aspime -assessoria especialitzada en farmàcies- i patrocinat pel Club de la Farmàcia d'Almirall, i presentat en el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, s'ha elaborat sobre la base de les dades recopilades en gairebé 800 farmàcies espanyoles , una mostra representativa de les més de 21.000 que existeixen i que estan dividides en funció del volum de vendes.
Entre les farmàcies amb més dificultats, els autors assenyalen les de recent adquisició, i entre els problemes més estesos figura la menor liquiditat per la caiguda de les vendes, la qual repercuteix en una menor disponibilitat d'estoc, les dificultats de finançament i el manteniment de les plantilles actuals.
Tot i que el nombre mitjà d'empleats a les farmàcies ha augmentat en els darrers anys fins als 3,35 treballadors per establiment, l'altre autor de l'estudi, Xavier Besalduch, ha relatat que en els últims mesos reben "consultes continuades i diàries" relacionades amb la gestió de les plantilles, ja que, encara que l'oferta de més serveis farà que es mantingui el nombre d'empleats, aquests veuran disminuir els seus salaris, ha vaticinat.
Més dones
L'informe apunta també dades sociològiques, com que prop del 68 per cent dels titulars farmacèutics són dones, que el percentatge femení de les matriculacions universitàries és del 65 per cent, i que el 74 per cent dels empleats té menys de 45 anys.
Entre les queixes que reflecteix l'informe es troben també la càrrega impositiva que suporten aquests establiments, ja que han de treballar entre 2 i 4 mesos per pagar els seus impostos i, alhora, tenen tipus de gravamen que en alguns casos superen els d'empreses que facturen més de 8 milions d'euros, tot i els descensos continuats en els beneficis.
Així mateix, el nombre de copropietats no ha deixat de créixer en els darrers anys, i el 2009 suposaven prop del 17,69 per cent, especialment aquelles farmàcies amb facturacions més elevades que troben en aquest mecanisme una via per reduir la càrrega impositiva.
La farmàcia mitjana espanyola factura uns 500.000 euros bruts l'any, el 74 per cent de les vendes corresponen a medicaments de l'assegurança; manté una inversió per sobre del 3 per cent, i el seu cost laboral és del 10,13 per cent, entre d'altres dades.