Les negociacions entre Ensenyament i sindicats fracassen i acaben amb el tancament d'aquests a la conselleria

Rigau, que ha titllat de "formalment correcta" la negociació, ha atribuït el fracàs de la negociació al fet que els professors s'oposen a modificar cap dels acords assolits anteriorment, al mateix temps que aquests s'han tancat a l'edifici annex de la conselleria per protestar per les retallades. "Els sindicats no han estat capaços de tenir present que la realitat actual no és la mateixa que quan van signar aquests acords", ha dit Rigau, apel·lant a una necessària disponibilitat al canvi i acusant els sindicats de conservadorisme. Després de subratllar la bona fe del Govern i la seva satisfacció pel procés negociador -que ha reunit la taula sectorial tres vegades en un mes-, la consellera ha recordat que el Govern té l'obligació legal de convocar la taula, i que els sindicats tenen tot el dret d'acceptar o no les propostes. La consellera ha assegurat que els sindicats ja han tingut el seu moment, i que ara les mesures aniran al Consell Executiu per ser aprovades per acord de govern i ser traslladades als serveis territorials per la seva aplicació, i més davant la imminència de maig, data en què el departament ha de tancar totes les previsions de plantilla "per garantir un bon inici de curs". 700 persones menys Segons aquests acords, el departament no ampliarà la plantilla -tot i l'arribada de 15.000 alumnes nous al sistema- i proposa mantenir globalment l'ocupació de tots els docents redistribuint en el sistema, davant la petició dels sindicats que es contractin nous professors per pal·liar les, almenys, 720 jubilacions voluntàries que es produiran i no es cobriran. El decret aprovat pel Govern sobre provisió de places públiques obliga la conselleria a cobrir només el 50 per cent de les jubilacions que es produeixin i, de moment, Rigau té confirmades 1.454 jubilacions voluntàries (de les quals 727 no es cobriran) a més de les ordinàries que es puguin produir. Aquest és el punt de major discrepància entre ambdues parts, que es concreta en una sèrie de mesures destinades a no contractar nous interins, no fomentar les jubilacions -reduint dues hores la jornada lectiva-, treure una hora lectiva més dels funcionaris que ja té i la supressió pràcticament generalitzada de la sisena hora, que està en revisió. Una de les novetats de la retallada, és que els interins que portin sis mesos fent substitucions continuaran tenint dret a cobrar les vacances de juliol, al contrari del que inicialment havia proposat -en aquest cas requeria un mínim de nou mesos-. L'escola pública, principal afectada, diuen els sindicats Per la seva banda, els sindicats USTEC-STEs, CC.OO., ASPEPC-SPS i FETE-UGT opinen que la retallada afecta principalment a l'escola pública i emplacen la conselleria a iniciar de "bona fe" unes negociacions que millorin la qualitat d'aquest segment de l'ensenyament. En cas contrari, convocaran mobilitzacions i, d'entrada, demanen als professors que surtin al carrer a manifestar-se el proper 14 de maig contra les retallades als serveis públics.