Les caixes defensen davant el Parlament les bondats dels seus processos evolutius

Per la seva banda, els diputats han preguntat de manera genèrica pel sector, no han incidit en les qüestions concretes de cada entitat i, sobretot, s'han mostrat molt agraïts que per primera vegada en la història les caixes d'estalvis catalanes hagin comparegut davant el Parlament. I això que les caixes han escollit en tots els casos representants de segon nivell: així, La Caixa i CatalunyaCaixa han optat per enviar als directors dels seus serveis d'estudis, Jordi Gual i Albert Segura, respectivament, mentre que Unnim ha enviat al director del seu grup financer, Albert Renté; Caixa Penedès, el director d'inversions, Enric Venancio; i Laietana al seu secretari general, Pere Tió. L'única intervenció mínimament crítica ha estat la del diputat de Ciutadans, Jordi Cañas, que ha reclamat als representants de les caixes més autocrítica sobre la seva responsabilitat en la crisi financera, ha demanat dates concretes sobre quan tornarà el crèdit a les empreses i ha criticat les pujades salarials dels directius del sector enmig de la crisi, en especial les de CatalunyaCaixa. Cañas ha lamentat que "ha faltat autocrítica: alguna cosa tindran a veure vostès en el que va passar. Hi ha hagut una mala gestió de les caixes d'estalvi en el seu model de negoci. És curiós que hi ha un FROB per a les caixes, però no per als autònoms, per a les pimes, per a les empreses solvents que ara no tenen crèdits ". Dels ponents només un ha reconegut errors del sector, i ha estat Enric Venancio, el representant de Caixa Penedès, entitat que s'ha integrat en BMN, que ha fet la millor exposició. Sobre els errors de gestió, Venancio ha assenyalat que "tots vam cometre errors en el sector immobiliari, les caixes, sí, però també la resta d'entitats i els particulars. Ara el repte és com es reconverteixen aquests volums de crèdit a activitats més productives" . Venancio també ha protagonitzat un fet històric: que per primera vegada, un directiu d'entitat d'estalvi a Catalunya -on abans de la crisi havia deu caixes d'estalvis, xifra rècord a Espanya- ha reconegut de manera implícita que el sector ha arribat tard a les fusions. "És cert que no vam fer front a l'excessiva fragmentació del sector", ha declarat Venancio davant els qüestionaments de C's. La resta ha corregut per vies comuns i així, Jordi Gual (La Caixa) ha relativitzat les ajudes públiques que està rebent el sector, calculant que les ajudes que rebrà el conjunt de caixes del Fons per a la Reestructuració i Ordenació Bancària (FROB) es limitaran a 6.000 milions d'euros, segons els càlculs de la primera caixa catalana. "Les entitats catalanes han de tenir més capital, no ha de quedar cap dubte sobre la nostra solvència. Hem de ser més papistes que el papa i la creació de CaixaBank és la demostració que aquesta línia es pot aconseguir", ha defensat Gual. Per la seva banda, el secretari general de Caixa Laietana, estat integrada dins Bankia, Pere Tió, ha assenyalat que "de totes les possibilitats nosaltres hem adoptat el SIP, perquè ens permet mantenir la personalitat de les caixes, guanyant volum i tenint el suport del resta d'entitats ". Sobre la recerca de socis en la qual està embarcada Unnim, Albert Renté ha assegurat que "la nostra xarxa té un valor i d'alguna manera ens en sortirem.