red.diariocritico.com

Al seu darrer article a Cultura/s de La Vanguardia

Ferran Mascarell acusa al PSC d'estar dominat per 'un format antic de política' i de no importar-li la cultura

Ferran Mascarell acusa al PSC d'estar dominat per "un format antic de política" i de no importar-li la cultura

El conseller explica que Mas li va semblar algú que "està disposat a trencar algun motllo"

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, explica tot el procés que el va portar a acceptar el càrrec en la que serà la seva darrera col·laboració al suplement Cultura/s del diari La Vanguardia -com a mínim, mentre tingui responsabilitats polítiques. A l'article, Mascarell carrega contra el PSC, partit als membres del qual "els domina un format antic de política". I és aquesta la raó per la qual, tal com el propi Mascarell havia vaticinat, des de la formació a la qual havia pertangut no va sentar gens bé l'acceptació de l'oferiment del president de la Generalitat, Artur Mas. "Només se'ls acudeix parlar-ter del carnet que hauràs de retornar. No aconsegueixes parlar de política, només de carnets i enemics; menys encara de cultura. La cultura no importa", reflexiona Mascarell sobre la formació a la qual va estar adscrit. També explica que la sensació que va tenir després de la seva primera conversa amb Artur Mas va ser que "aquest homes està disposat a trencar algun motllo".

Ferran Mascarell explica pas a pas com van ser les negociacions amb Artur Mas per tal d'acceptar el càrrec de conseller de Cultura. Refereix l'articulista com a les deu del matí del dia 24 de desembre va tenir una trucada al mòbil que tenia a l'altra banda "al president del meu país". Després d'uns preàmbuls en què Mas va confessar que els inicis serien durs, també recorda Mascarell com li va dir que volia "que la seva primera legislatura tingués una especial significació cultural". I és aquí on l'ara conseller exposa la seva visió sobre la polèmica que generarà la situació. En qualsevol cas, Mascarell defineix la conversa com "llarga i franca" a banda d'"agradable, ordenada. Sincera" aspecte per a ell prou rellevant atès que "en política gairebé mai ho són o com a mínim gairebé mai ho semblen". Per això s'ho va començar a pensar, perquè "molt poques vegades he aconseguit parlar seriosament sobre la cultura del teu país amb el teu president" -missatge a Maragall, amb qui va ser conseller o, fins i tot a Montilla?-.

I és a partir d'aquí -i després de ressaltar que "Catalunya necessita concertació, no confrontació- on s'inicien les seves reflexions sobre un PSC els dirigents del qual, "mai van voler aplicar el seu propi projecte cultural". També deixa entreveure que la incomoditat socialista vers la seva figura no és una cosa nova atès que "els meus articles i reflexions públiques solen tenir millor acollida per part dels altres que pels meus propis correligionaris", és a dir, els del "meu vell partit", com qualificarà -i en dues ocasions-, més endavant, al PSC.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios