Alicia Giménez Bartlett s'emporta el Nadal i Cristian Segura guanya el Josep Pla en les seves edicions de 2011

Giménez Bartlett ha confessat que la història li rondava pel cap des de fa deu anys, però al principi desistides per les dificultats en documentar-se, fins que va descobrir l'assaig d'un escriptor local. La història d'aquesta dona, "presa per sanguinària, terrible, batalladora" -estava acusada de 29 assassinats-, es compta de la mà d'un psiquiatre francès i un periodista català.

"No és una novel·la històrica a l'ús, estaria més a prop d'una novel·la d'aventures", ha precisat l'autora, que ha destacat que en cap cas ha volgut fer "un judici moral" del personatge, però tampoc "santificar-lo". "Desentranyar un mite és difícil, al final treus d'aquí el que bonament et sembla que és lògic", ha dit.

Les aventures d'aquesta misteriosa bandolera, s'acompanyen d'un gran conflicte interior, una identitat sexual que es debat entre la d'una dona i la d'un home. De fet, l'escriptora ha remarcat que 'La Pastora' va ingressar al maquis no tant per una qüestió política sinó "per buscar una identitat, uns companys que no l'esclava de la seva condició sexual".

La bandolera va morir el 2004, encara que Giménez Bartlett no va arribar a conèixer-la. "Probablement no hagués sabut què preguntar-li", ha dit. La seva història l'ha arribat a través de l'assaig de José Calvo, una autor de Vinaròs (Castelló), que ha estat clau per al naixement d'aquesta obra, ja que en intentar documentar-se, va percebre certa "omertà" al voltant de la figura de la protagonista.

L'autora ha presentat la novel·la com Cita con el destino, sota el pseudònim de Mariló Llorach, i s'ha imposat entre 284 candidates. El jurat que l'ha triat està format per Germán Gullón, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello, Ángela Vallvey i Emili Rosales.

Empresari supervivent

Cristian Segura, jove periodista i estudiant de filosofia, ha guanyat aquesta nit el XLIII Premi Josep Pla de narrativa en català amb la novel·la El cau del conill, una història en la que parla amb ironia i "caricaturitza" a l'actual burgesia barcelonina .

El jove autor, que s'ha autodefinit com "un perfecte desconegut" -aquesta és la seva primera novel·la-, ha explicat que el què explica gira al voltant de la història de supervivència d'un empresari de Barcelona, fabricant de setrilleres, "immers en una crisi professional i humana".

"El llibre destaca les seves peripècies per salvar la seva vida i el seu negoci. No jutjo, és el que és, la seva pàtria és l'empresa. El color polític de vegades és secundari", ha dit l'autor, que ha remarcat que l'obra estaria en la línia d'altres retrats de la burgesia com L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, i Vida privada, de Josep Maria de Segarra.

Segura s'ha confessat "valent" perquè retrata el moment actual i fins i tot fa referència a persones i institucions reals, de manera que ha presagiat que serà una novel·la "polèmica". En la seva opinió, "pot ser un cop d'efecte perquè és molt real. Es detecta que està fet des de dins", ha dit, en referència al seu entorn familiar, de classe mitjana-alta.

"Costa trobar testimonis de primera mà, i al cap i a la fi jo sóc un d'aquests testimonis", ha dit. El jove ha traçat un paral·lelisme entre ell i el seu autor favorit, Juan Marsé. "Ell ho fa des de fora, jo ho he fet des de dins", ha precisat. També ha comparat l'estètica amb les pel·lícules American Beauty, La escopeta nacional i La Mosquitera.