red.diariocritico.com
L'opció intel·ligent de CiU

L'opció intel·ligent de CiU

Deu ser per aquell efecte davallada que sempre acompanya a aquell en qui s'havia dipositat tanta il·lusió (vegi's Barack Obama) però començo a detectar un important allau de crítiques vers el president Mas (i això ho escric hores abans de la seva presa de possessió). Les darreres, per la possible elecció de Ferran Mascarell com a conseller de Cultura: i no penso estendre'm en aquestes. Mas va prometre el Govern dels millors, i si Mascarell ho és -i la seva vàlua és transversalment reconeguda, ja els ho puc dir- perquè ara en critiquem el que encara és especulació?. Si es confirma las possibilitat, Artur Mas demostrarà seguir fil per randa les seves promeses.

Però les primeres crítiques, ferotges en alguns casos, ja van venir per la seva priorització de recerca del PSC com a element estabilitzador a l'hora de buscar l'abstenció. Bé, algú tenia una solució millor?. Sí -em diran- ERC. Sí, responc: aquell partit que, presumint de clau, va enviar a la deriva el potencial nacionalista per fer valer el seu esquerranisme en raó a una estratègia que, segurament, no han entès ni ells, i va regalar la Generalitat al submís a Espanya PSC. I que, en canvi, han estat molts -alguns dels quals defensen que ara Mas s'hi havia d'haver acostat- els qui van interpretar que la seva intenció era esborrar CiU del mapa. La veritat, ara no es mereixien el peixet. Però és que, a més, no cal oblidar-ho, són ara la cinquena força al Parlament. Vaja, com aquella ICV de qui molts van criticar que pogués prendre decisions.

Clar, l'altra opció era el PP. Però, quines renúncies hagués hagut de fer CiU perquè els populars acceptessin?. Tots les sabem, les que afecten a l'ànima de la federació. Les que tenen clau nacionalista. I, encara que no fos així, quin hauria estat el bescanvi?. Doncs l'exigència de suport a pèl a una formació que té clar els seus objectius de cara a Catalunya i que serà majoritària a les Corts espanyoles a partir de les eleccions de 2012. A aquests, ara CiU no els deu res i això li dóna més força per exigir contrapartides a un hipotètic suport futur.

Per tant, vist així, amb mirada estratègica, sembla que no cal aprofundir més per veure que l'opció intel·ligent de CiU, mal que ens pesi a molts, era la recerca de l'ajut del PSC... Del PSOE, vaja. Un ajut puntual (i responsable, sigui dit) que no cal confondre, en principi, amb una -llavors, sí- criticable sociovergència.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios