Tot i que sis ja havien estat diputats en anteriors legislatures, de fet són 44 els nous parlamentaris que estrenaven escó respecte el mandat ara finalitzat. L'ambient, doncs, de la sessió d'aquest matí ha estat com el primer dia de classe per als escolars que canvien d'ambient o d'aula. Espectador mut, el Govern en ple - president, vicepresident i catorze consellers, dels quals només sis són diputats- i ambient de gala a la tribuna d'autoritats i convidats amb els expresidents Jordi Pujol, Joan Rigol, que parlaven entre si, i Ernest Benach, més sol que la una.
Les col•legues periodistes deien que hi havia molt rentar i marcar, és a dir, molta perruqueria entre les diputades novelles, les veteranes i les aspirants a consellera. Entre els homes, Joan Herrera (ICV) tampoc va trobar que avui fos suficient motiu per posar-se corbata.
Com a curiositat: l'esquerrana Laura Vilagrà per baixa maternal, i això que per la part alta de l'hemicicle despuntava una altra amb un embaràs avançat.
El Partit Popular finalment s'ha sortit amb la seva i la seva líder, Alícia Sánchez-Camacho, ha guanyat visibilitat ben centrada i a la tercera fila, en detriment d'Esquerra Republicana que queda a la quarta fila, a l'altra banda de l'hemicicle, i ICV que continua a l'extrem esquerre, sigui dit geogràficament i vist des de la Mesa. Més d'un especulava amb si alguns diputats i diputades destacats de CiU, que ara queden arraconats, ocupaven avui aquesta posició a l'espera de passar a la primera fila d'aquí dues setmanes com a consellers.
La sessió constitutiva de la novena legislatura va seguir el guió habitual amb la formació de la mesa d'edat, amb un diputat de CiU com a president, i els dos més joves, de CiU i PP, com a secretaris per dues hores. El veterà, Francesc Bragulat, va aprofitar els minuts de glòria que li donava la condició de diputat de major edat per fer el discurs de la seva vida, esmentant Neruda i acabant amb Espriu: "ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble".
La constitució de la Mesa va apuntar un pacte CiU - PSC - PP per copar els set seients (4 de CiU, 2 del PSC i 1 del PP). Jordi Cornet, primer secretari, al que se'l veia l'home més feliç del dia, estava tan en èxtasi que a l'acabar no va cantar els segadors, no sabem si per una clàusula de consciència ideològica o perquè estava tan extasiat que no reparava en el moment transcendent amb tot l'hemicicle dempeus. El que segur, i parlant de posar-se dempeus, que va fer voluntàriament el lleig de no aplaudir protocol•làriament la nova i primera presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va ser Joan Laporta, objectiu dels flaixos dels fotògrafs però refugiat a la darrera fila de la sala, juntament amb els seus diputats de Solidaritat Catalana i els de Ciutadans. Era potser una resposta a la seva marginació de la Mesa malgrat que el seu company Antoni Strubell, i utilitzant un símil futbolístic, "amb més moral que l'alcoià", va optar repetida i infructuosament a la presidència, una de les dues vicepresidències o una de les quatre secretaries. Però es que en aquest convit SI no hi estava convidada com tampoc ICV i ERC, que tenen més diputats però que també han quedat fora de la Mesa.
La president, Núria de Gispert, ha fet un cant als avenços socials i de reconeixement de drets de les dones, exemplaritzat ara en la seva pròpia persona, la dona que ha ocupat un lloc més rellevant a la societat catalana a tota la seva història. En el capítol d'agraïments, a més de reconèixer el mestratge de tots els seus sis antecessors, des de Barrera a Benach, passant pel president Pujol que la va fer consellera, ha esmentat un per un el seu marit, fills, germans (tots ells presents a la tribuna de convidats) i el seu pare i mestre, Ignasi de Gispert, primer conseller de justícia dels governs Pujol.
Si (
No(
