Futuros difuntos, ha explicat el dramaturg Eusebio Calonge en roda de premsa, és una obra sobre la lluita de poder i l'ambició. "Mostra les posicions particulars dels personatges aconseguint ser política sense ser ideològica ni tendenciosa", ha apuntat.
Calonge ha recordat que tots els seus espectacles tenen a veure amb la memòria i amb les seves pròpies experiències. "El món actual ens inquieta i això queda reflectit en l'escenari" ha explicat. A més, ha dit que no han volgut fer una obra doctrinal però que no es pot perdre de vista que "Espanya té una memòria dolorosa".
Un altre dels temes recurrents de Futuros difuntos és el qüestionament de fons sobre la llibertat. Per això, han decidit situar l'acció en un manicomi ja que aquesta metàfora continua tenint una "vigència espantosa".
Amb un llenguatge al·legòric, la companyia ha volgut presentar un espectacle que no té un argument tancat sinó que "s'ordena en la consciència dels espectadors". El director de la peça, Paco de la Zaranda, ha afegit que cal anar a veure l'obra "amb l'ànima neta" ja que ha d'haver una predisposició per arribar a l'art.
De la Zaranda ha afirmat que el seu és un teatre "visceral" on els personatges no són herois i, com totes les persones, "tenen parts bones i parts dolentes". A més, el sentit metafísic o religiós no està present, a diferència d'altres de les seves obres anteriors.
Calonge ha subratllat que han volgut crear un "món de retaules que es desplega", ple d'influències de Velázquez, de Goya, del món de la servitud i els bufons.
L'espectacle es va estrenar el 2008 -en col·laboració amb el Théâtre Sorano de Toulouse- però és la primera vegada que es presenta a Barcelona. Aquesta és l'última oportunitat de veure'l ja que amb les passades dels propers dimecres i dijous donaran per acabada la gira.
La Zaranda va començar la seva història fa trenta anys i ha realitzat un intens treball de creació que li ha valgut un gran prestigi internacional. La seva trajectòria té com a constants teatrals el compromís existencial i la fidelitat de les seves arrels tradicionals. El seu últim treball Nadie lo quiere creer (la patria de los espectadores) es va presentar en l'última edició del Festival Temporada Alta.
Si (
No(
