A la conferència que ha pronunciat aquest dimarts a Estocolm amb motiu del Nobel, Vargas Llosa ha recordat "amb fulgor" els cinc anys que va viure a la ciutat, quan el règim franquista estava encara vigent encara que ja era un "fòssil en filagarses" incapaç de conservar el control sobre la cultura.
En aquesta època, ha dit, hi havia una gran quantitat de pintors, escriptors i artistes procedents de països llatinoamericans que es van instal·lar a la ciutat.
Ha afirmat també que cap ciutat va aprofitar millor que Barcelona aquest començament d'obertura ni va viure una "efervescència semblant en tots els camps de les idees i la creació".
Mario Vargas Llosa ha recordat amb emotivitat aquells "anys inoblidables" de companyonia i prolífic treball intel·lectual ". El Nobel ha comparat Barcelona amb París rememorant com de "cosmopolites i universals "que eren les dues ciutats i l'ambient estimulant que es respirava.
Dins de totes aquestes relacions d'amistat i creixement intel·lectual, ha ressaltat la figura de l'agent literària Carmen Balcells -present a l'acte- i del seu primer editor, Carlos Barral, amb els que s'ha mostrat profundament agraït ja que "es van desviure" perquè les seves històries tinguessin lectors.
A més, no ha volgut oblidar l'autor de Tirant lo Blanc, Joanot Martorell, quan ha citat els seus principals influències: Dickens, Balzac, Tolstoi i Cervantes, entre altres.
També ha recordat el seu amic Joan Ollé, que el va dirigir en l'obra Odiseo y Penélope (2006) al costat de l'actriu Aitana Sánchez Gijón. Aquesta experiència, ha confessat, li va fer viure per primera vegada "el miracle que és encarnar per unes hores a un personatge de fantasia".
Si (
No(
