Amb aquest model i aplicant la distribució d’escons segons el mètode D’Hondt, el gran perjudicat hauria estat Convergència i Unió (CiU), que hagués perdut cinc escons, passant de 62 a 57, beneficiant a Ciutadans (C's) que passaria de 3 a 5. A més, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) també hauria obtingut un escó menys, 27 en lloc de 28. En canvi, el Partit Popular, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya-Verds haguessin obtingut el mateix resultat i no haurien vist pujar ni baixar el nombre d'escons. El PP s'hagués mantingut amb 18 i ERC i ICV seguirien amb 10, tot i que en el cas d'ICV s'haguessin quedat a una resta de 100 vots per obtenir un onzè escó.
Perquè es donés aquest resultat, però, caldria també que s'eliminés el requisit d'obtenir un mínim del tres per cent dels vots. Amb la nornmativa actual, ni Plataforma ni Reagrupament sortirien, però Ciutadans sí que hauria augmentat la seva representació en dos diputats, suficient per constituir grup parlamentari propi, cosa que ara no podrà fer. Els quatre diputats redistribuits per la no presència d'aquestes dues formacions beneficiaria amb un diputat més a CiU, PSC, IC i Solidaritat. Resultat final, doncs: CiU, 58; PSC 28; PP, 18; IC 11; ERC 10; Cs 5 i SC 5.
Tot i que en les eleccions de diumenge Ciutadans va obtenir més vots que Solidaritat Catalana (SI), 105.827 contra 102.197, la formació de Joan Laporta va obtenir un diputat més gràcies a la llei electoral actual, que divideix Catalunya en quatre circumscripcions i amb escrutini separat per a cadascuna d’elles.
Quan es va fer l’Estatut de 1979, i d’acord amb la normativa electoral espanyola es va tenir en compte de garantir la representació de tot el territori, de manera que Girona, Lleida i Tarragona estan sobredimensionades respecte a la província de Barcelona quant al nombre de diputats a escollir en comparació a la seva població. A les províncies de Girona, Lleida i Tarragona no es necessiten tants vots com a la de Barcelona per obtenir un escó i, per tant, és possible que tot i guanyar en el total de vots a Catalunya, es pugui obtenir menys representació parlamentària que un altre partit. Amb una circumscripció única això no passaria, ja que Ciutadans obtindria 5 escons i Solidaritat Catalana es mantindria amb 4.
Això va ocórrer per primer i únic cop a les eleccions de 1999, quan el socialista Pasqual Maragall va superar el nacionalista Jordi Pujol de cinc mil vots al conjunt de Catalunya però la distribució d’escons repartits entre les quatre províncies va donar vencedor Pujol amb quatre escons de diferència (56 a 52).
Si (
No(
