El Govern de la Generalitat celebra aquest matí el seu Consell Executiu, presidit per José Montilla. Aquesta és una nova oportunitat per al president dels catalans de desvetllar la data definitiva de les eleccions que han de dur com a conseqüència una nova configuració de Parlament i Govern de Catalunya. Per llei, el president de la Generalitat és qui té la capacitat decisòria sobre la qüestió. I ,en aquest sentit, Montilla -com no ha de ser d'altra manera- sempre ha manifestat que qui primer coneixerà la seva decisió seran el president del Parlament i els consellers de Govern. Per tant, la reunió del Consell Executiu es desvetlla com l'opció idònia per a desenterrar les claus del misteri.
El 'quid' de la qüestió és que el què es farà avui és una reunió del Consell Executiu, però això no vol dir que aquesta passi a la història per haver definit el futur de Catalunya a hores d'ara, perquè poden haver-n'hi més. I no sembla que la trobada d'aquest matí hagi de canviar massa la situació. Sobretot si, com ja ha quedat evident a les darreres hores, cap dels socis del tripartit està massa per la labor de l'urgència de la convocatòria: les perspectives per a ells no poden ser pitjors i, per tant, jugar amb els avantatges d'una demora només pot suposar, en el pitjor dels casos, que les perspectives de vot vers el tripartit no millorin perquè empitjorar no poden; qualsevol altra alternativa, els beneficia. Així que millor especular.
D'altra banda, la no convocatòria dels comicis el diumenge dia 24 d'octubre obre per al tripartit un joc d'excuses que, si més no, serveixen per a tractar d'immadur el poble català (o a la part que, potser, interessa a alguns). Veiem, si no, com es descarta el 31 d'octubre perquè és dia de pont de l'1 de novembre -el cap de setmana llarg pot pesar més que el deure cívic, sembla ser el missatge-. El 7, tampoc, perquè ve el Papa -Déu (mai millor dit) n'hi do el respecte sobtat d'alguns per aquesta figura, a banda de la incongruència: si arrossega masses, és més fàcil captar vots d'aquells que no hauran sortit de cap de setmana i poden aprofitar per a anar a les urnes (si no és que un estrany i fal·laç maquiavelisme els porta a pensar que tot just els que, per aquesta raó, es quedaran a casa són els que no voten al tripartit)-. I el 14 o el 21 del mateix mes perquè sembla que no volen involucrar a Ratzinger en la campanya electoral per a no semblar sacrílegs, cal suposar.
I arribem al 28 de novembre, data que, segons els indicis, sembla ser la definitiva. Però aquell diumenge (si el partit no s'avança a dissabte) hi ha el derbi entre el Barça i el Reial Madrid. I també aquest sembla un inconvenient -novament, amb tot el tuf d'interessat, segons vagin les coses- per evitar les urnes. En aquest cas, tornaria a semblar que el plantejament surt d'una excusa contradictòria: la celebració del partit invita molta gent a no sortir de casa.
Sigui com sigui, possiblement sobre quarts de dues d'avui donarem per acabat un nou capítol del serial: el què ens aclareix la data electoral o el que ens segueix deixant en el suspens.
Si (
No(
