red.diariocritico.com

Evidencia regir-se per criteris legals i no polítics

El jutge Eloy Velasco demostra la seva coherència als antisistemes catalans pel que fa els homenatges a terroristes

El jutge Eloy Velasco demostra la seva coherència als antisistemes catalans pel que fa els homenatges a terroristes

El magistrat s'ha enfrontat a l'AVT i a DyJ

El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco ha permès la celebració de l'acte polític convocat aquest divendres a Bilbao en defensa dels "drets d'Euskal Herria", en considerar que tindrà lloc "sota idèntic lema i circumstàncies" que la que es va celebrar el passat dia 14 a Sant Sebastià, que es va desenvolupar "sense exhibició de fotos d'etarres, sense usar lemes ni eslògans delictius i sense altercats contra l'ordre públic". Contràriament, Velasco ha vetat el brindis que col·lectius antisistemes catalans -que, per cert, mai s'han destacat per la seva vinculació al nacionalisme- pretenien dedicar a les etarres Dolors López Resina 'Lola' i Marina Bernardó Bonada i la col·laboradora de la banda Laura Riera. La raó de Velasco és considerar que "la veritable intenció dels convocants no és altra que la d'homenatjar" les accions terroristes d'aquestes dones.

Pel què fa l'acte a celebrar a Euskadi, en un acte dictat aquest dijous, el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 ordena a la Conselleria d'Interior del Govern basc que prengui les mesures oportunes per evitar que durant l'acte es puguin produir "enaltiment o suports a persones o grups terroristes o associacions declarades il·legals ".

El magistrat, que adopta aquesta decisió amb l'aval de la Fiscalia, rebutja d'aquesta manera la pretensió de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i Dignitat i Justícia (DyJ), que van demanar la prohibició de l'acte per entendre que té com a únic objectiu "enaltir" a la banda terrorista ETA i que darrere els ciutadans que van realitzar la convocatòria "s'emmascara" la il·legal Batasuna.

En la seva resolució, el jutge Velasco destaca que la concentració, que en principi va ser convocada com una manifestació, "no ha estat prohibida" pel departament d'Interior del Govern basc, que es va limitar a canviar el seu recorregut a causa de la gran afluència de persones al recinte festiu de la Aste Nagusia.

En relació amb la marxa organitzada per l'esquerra abertzale a Sant Sebastià, amb el mateix lema que l'acte polític de Bilbao que es desenvoluparà aquest divendres, indica que tres informes policials posen de manifest que es va desenvolupar "pacíficament" i "sense afectar el Codi Penal ", que és" el que ha de constituir l'anàlisi i la competència a observar judicialment ".

En aquest sentit, sosté que concorren "circumstàncies properes que fan pensar que la manifestació/concentració es mantindrà dins dels paràmetres extradelictius", de manera que acorda no prohibir-la "sense perjudici que el seu desenvolupament es mantingui sota el control i seguiment policial oportú" i exigint que no es produeixin "descrèdit, menyspreus o humiliacions a les víctimes del terrorisme".

L'acte, que coincidirà amb el Dia Gran de les festes de la Aste Nagusia de la capital biscaïna, va ser convocat el passat 17 d'agost en una roda de premsa celebrada davant del Teatre Arriaga de Bilbao en què van participar 15 ciutadans. Els convocants volien desfilar entre la plaça Zabalburu i l'Ajuntament, encara que el departament d'Interior del Govern basc va modificar el recorregut perquè la marxa discórrega entre el carrer Autonomia i la plaça Aita Donostia.


Dignitat i Justícia va demanar la seva prohibició a l'entendre que Batasuna amb aquest pretén "emmascarar", a través de 15 ciutadans "aparentment anònims", la "falsa aparença de legalitat" de la concentració. Referent a això, va subratllar la vinculació de dos dels convocants amb organitzacions il·legals de l'esquerra abertzale: Ibai Castro, que va ser candidat d'ANB a les eleccions municipals de 2007, i Begoña Bretos, aspirant d'HB al Parlament europeu el 1994.

Andreu la va permetre a Sant Sebastià

El passat 10 d'agost l'esquerra abertzale va celebrar a Sant Sebastià una manifestació amb el mateix lema que la convocada a Bilbao. La Fiscalia de l'Audiència Nacional va demanar la seva prohibició a l'entendre que tot i comptar amb una "convocatòria blanca" per part d'un grup de ciutadans, la marxa tenia l'objectiu d'enaltir a ETA.

No obstant, el jutge Fernando Andreu va permetre la celebració de l'acte en entendre que els antecedents policials i l'adscripció d'alguns dels convocants a organitzacions il·legalitzades de l'esquerra abertzale no comportava "l'existència de il·lícit penal".

L'objectiu, causa de la prohibició a Sants

Contrastant amb la situació exposada anteriorment, Eloy Velasco ha rebutjat el recurs presentat per l'Assemblea del Barri de Sants (Barcelona) contra la prohibició del 'brindis per les preses' que havia convocat per aquest dijous a la ciutat comtal amb motiu de les festes de la barriada. En la seva resolució, el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional desestima els arguments dels recurrents, que defensaven que l'objectiu del 'brindis' no era homenatjar les tres dones i explicaven que es tracta d'una tradició pròpia de les festes del barri de Sants des del 1994 per "complimentar en general la memòria i el record de persones privades de llibertat sigui pel motiu que sigui".

Velasco argumenta que les festes alternatives d'aquest barri barceloní "amb anterioritat a 2004" s'han desenvolupat en suport a "tota classe i gènere de presos", però destaca que des que aquell any fossin condemnats els membres del 'comando Gorbea' d'ETA, que operava a Catalunya, "van començar a celebrar-se homenatges" específics, "i de vegades xerrades i debats, sota la denominació específica de brindis". Des de llavors, s'han vingut convocant aquests "brindis" en suport a "presos polítics", en què es van exhibir pancartes de suport a presos d'ETA i fotos d'etarres, i el 2010 "exclusivament" per homenatjar les preses.

En opinió del jutge, encara que els recurrents argumenten que l'ús del plural femení té un sentit neutre que pretén fugir de "postures suposadament masclistes", el cert és que a la data d'elaboració del programa festiu, "només estaven a la presó Marina i Dolors ", mentre que Laura Riera tenia previst abandonar la presó en dies posteriors. És a dir, Velasco manifesta en el seu acte que "a partir de 2004 els anomenats 'brindis' no s'han dedicat a homenatjar a presos comuns, sinó exclusivament a presos etarres, i el de 2010 es dedicava exclusivament a les indicades Laura, Lola i Marina ".

A més, també destaca l'existència de "dades" que posen en relleu la "vinculació de l'acte prohibit amb el suport que alguns dels components de l'Assemblea del Barri de Sants mostren als presos d'ETA, principalment els de procedència catalana".

Per tot això, es remet als arguments de l'acte recorregut que buscava "impedir la comissió de l'enaltiment a aquestes tres persones per les seves exclusiu currículum criminal a la banda terrorista ETA" i ratifica la prohibició acordada el 24 d'agost.

El jutge va prohibir el passat dimarts la celebració a l'entendre que constituiria "un enaltiment terrorista amb escarni a les seves víctimes". No obstant això l'Assemblea de Barris de Sants va recórrer en reforma davant l'instructor, al·legant que el "brindis per les preses" es celebra des de 1998 amb caràcter genèric i "no té res a veure amb les falses imputacions contingudes en l'informe elaborat per la Conselleria d'Interior ".

"És un acte que no té res a veure ni amb l'excarceració de Laura Riera ni amb la seva detenció ni processament. Consisteix en un enaltiment a la llibertat humana mitjançant l'aixecament de les copes a l'aire en record de les persones privades de llibertat", apuntaven les entitats.

Velasco va prohibir en un primer moment la celebració a instàncies de la Fiscalia i va ordenar a la conselleria d'Interior de la Generalitat, als Mossos d'Esquadra, al Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil que impedeixin la celebració de l'acte, que adoptin les "mesures necessàries" per prevenir la seva celebració i identifiquin els seus autors en el cas que finalment tingui lloc.

En la interlocutòria del passat dimarts, l'instructor assenyalava que els convocants pretenen dur a terme, "amb dilació en el temps i canvi de lloc", un acte "semblant "al qual es va intentar dur a terme el passat dissabte durant les festes alternatives del barri de Gràcia i que va ser prohibit per la seva col·lega Pablo Ruz".

Després d'indicar que els homenatges a presos etarres no poden emparar-se en els drets de manifestació o reunió, el magistrat assenyalava que després de la convocatòria de Sants "amaguen simplement homenatges" a terroristes i col·laboradors d'ETA que són enaltits en virtut del seu "currículum criminal ".

El "brindis per les preses", que forma part de la 'Festa Major Alternativa Sants 2010', té, segons Velasco, l'única finalitat d'homenatjar als integrants d'ETA "dins d'un context festiu" i aprofitar "l'afluència de públic" amb la finalitat d'"aglutinar "als presos amb els seus "afins als objectius que pretenen amb l'ús de la violència al marge de vies democràtiques".

La Fiscalia va sol·licitar al jutge que prohibís l'acte després que els Mossos d'Esquadra informessin de l'aparició als carrers de Barcelona de cartells en què es convoca el brindis, que s'havia de celebrar a les 22.00 hores al Parc de l 'Espanya Industrial com a preàmbul d'un concert del raper Marc Fonktana i els grups Cardova i The Kluba.

Segons l'informe de la Divisió d'Informació de la policia autònoma catalana, l'acte convocat té l'objectiu de "brindar per les dones que encara estan a la presó per pertànyer al 'comando Barcelona' d'ETA", en referència a López Resina i Bernardó Bonada , i "celebrar la posada en llibertat" de Riera, que va sortir de la presó el passat dissabte.

El passat dissabte els Mossos d'Esquadra van impedir la celebració d'un acte de benvinguda a Riera i una marxa de torxa dedicada a les altres dos etarres que s'havien de celebrar durant les festes alternatives del barri barceloní de Gràcia després que les dues convocatòries fossin prohibides pel jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz.

Riera, vinculada al moviment 'okupa', treballava com a auxiliar administratiu interina a la secció de multes de l'Ajuntament de Terrassa (Barcelona), i tenia accés a la base de dades de la Direcció General de Trànsit (DGT). Valent-se de claus dels seus companys de treball, facilitar al 'comando Barcelona' matrícules de vehicles de forces de seguretat, així com la del cotxe del regidor del PP a Viladecavalls (Barcelona) Francisco Cano, assassinat per ETA el 14 de desembre de 2000.

López Resina, per la seva banda, ha estat condemnada a gairebé 400 anys de presó per la seva integració en l'organització terrorista ETA i la tasca que va desenvolupar a principis dels anys noranta al 'comando Barcelona'. Bernadó, integrant de l'aparell de reserva i falsificació d'ETA des de 2004 fins a la seva detenció el 2006, va ser condemnada a França a nou anys de presó per associació de malfactors.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios