red.diariocritico.com

Havia de ser un regla d'aniversari de noces

El productor distingit amb la Palma d'Or d'aquest any a Cannes, Lluís Miñarro, retrata els seus pares a Familystrip

El productor distingit amb la Palma d'Or d'aquest any a Cannes, Lluís Miñarro, retrata els seus pares a Familystrip

La pel·lícula mostra una generació marcada per la Guerra Civil i el franquisme

El que havia de ser un regal pels 65 anys de casats dels seus pares, Lluís Miñarro ho ha convertit en una pel·lícula, Familystrip, un film que retrata tota una generació marcada per la guerra civil i el franquisme. Miñarro, sense sortir de l'habitació dels seus pares i en blanc i negre, elabora un discurs que ell mateix qualifica "d'espontani", que es basa en les explicacions que els seus pares fan de tota la seva vida, des que es van casar. Amb Familystrip, el productor i realitzador català Lluís Miñarro, que acaba de guanyar la Palma d'Or a Cannes com a coproductor a L'oncle Boonme, vol fer partícip de la pel·lícula a tots aquells que s'hi puguin sentir identificats.

Familystrip va sorgir com un regal que Lluís Miñarro volia fer als seus pares, en els 65è aniversari del seu casament. Miñarro va contractar un pintor, Francesc Hierro, perquè els retratés tots tres. Ja en la primera sessió, el director català va veure que de la situació se'n podien treure moltes anècdotes, pensaments i sentiments dels seus pares, i va decidir gravar-ho tot en vídeo, per tenir "un bon record".

Van ser set sessions i 30 hores de cintes que li van permetre a Miñarro descobrir detalls de la seva pròpia família, que gravats en vídeo cobraven un nou sentit. Miñarro va trobar un impediment pel camí de la seva obra, i és que el pintor participant, va decidir treure's la vida poc després d'acabar les gravacions, i per això, Miñarro va guardar uns mesos el projecte al calaix.

Finalment però, Miñarro va donar forma a Familystrip, una pel·lícula gairebé documental i "espontània" que tot i no voler ser una mostra "del que ha de ser el cinema" per Miñarro, el director assegura que "m'he despullat, perquè he mostrat qui sóc i d'on vinc". Pels seus pares, gravar les sessions de pintura es van convertir en alguna cosa "habitual" i el fet que es Miñarro fos present a l'escena va ser un avantatge i es van expressar en "total llibertat".

En aquest sentit, Lluís Miñarro considera que la tecnologia facilita el fet de poder fer films d'aquestes característiques ja que amb una petita càmera va poder enregistrar-ho tot, i deixar-se portar per "la intuïció".

La pel·lícula, tot i ser gravada en vídeo i en color, ha estrat transformada en blanc i negre, i va acompanyada d'una banda sonora especial. Per una banda, Miñarro utilitza Georges Moustaki, com a referència per la Mediterrània i Jimmy Fontana, amb Il mondo, ja que Miñarro explica que era una de les cançons que més sonaven a casa seva. A més a és, també s'utilitza una versió accelerada d'una peça de Henry Purcell, per donar un toc més tradicional.

Familystrip, produïda per Eddie Saeta, ja ha estat presentada a una dotzena de festivals, entre ells el de San Sebastian, el de Màlaga, el de Montenegro, el de Tetuan o el de Tubinguen. Miñarro assegura que malgrat la disparitat de perfils dels espectadors, l'obra ha estat ben rebuda i amb emoció, com espera que ho estigui a Catalunya, on arriba aquest divendres 28 de maig a les sales catalanes.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios
ventana.flyLoaderQueue = ventana.flyLoaderQueue || [] ventana.flyLoaderQueue.push(()=>{ flyLoader.ejecutar([ { // Zona flotante aguas afuera ID de zona: 4536, contenedor: document.getElementById('fly_106846_4536') } ]) })