Catalunya podrà expedir permisos de treball a estrangers

La sentència de l'Alt Tribunal donada a conèixer aquest dilluns avala la legalitat de la norma i per això reprodueix els arguments que la Sala ja va utilitzar el passat mes de maig per rebutjar un recurs interposat en el mateix sentit per la Comunitat de Múrcia. Així, la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem conclou cal atenir-se als paràmetres de la reforma de la Llei d'Estrangeria realitzada pel Govern del PSOE el desembre 2009, l'article 37.3 de la qual atribueix l'autorització inicial de treball a les comunitats autònomes que hagin assumit competències executives en matèria laboral. La resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat Manuel Campos, reconeix que la Comunitat de Madrid té raó al·legar que l'esmentat article de la Llei d'Estrangeria és posterior al Reial decret impugnat, si bé afegeix que no hi ha dubte que la reforma posterior de la Llei, que constitueix el text legal vigent en el moment de resoldre aquest recurs, és el paràmetre legal a què cal atenir-se per resoldre sobre la legalitat del precepte. Sentència del TC sobre l'Estatut A més, el Suprem al·ludeix també a la sentència del Tribunal Constitucional en la qual s'interpreta l'Estatut de Catalunya, i que avala l'atribució a la Generalitat de la competència executiva en matèria d'autorització de treball del dels estrangers la relació laboral a Catalunya (article 138 de l'Estatut). Aquest aval del TC, recorda, es condiciona al fet que aquest article 138 "s'interpreti en el sentit que la competència executiva en matèria d'autorització inicial de treball se circumscrigui a l'àmbit laboral i no condicioni la matèria estatal en matèria d'entrada i residència de estrangers a Espanya". En el seu moment, el llavors conseller madrileny d'Immigració i Cooperació, Javier Fernández Lasquetty, va justificar el recurs de la Comunitat de Madrid en el fet que les comunitats autònomes que no tenen competències com les atribuïdes a Catalunya i Andalusia queden "a mercè del que les altres decidissin en termes d'estrangeria". "La persona a qui una comunitat autònoma li hagués donat el permís de treball inicial podria anar-se'n, més tard o d'hora, a residir a una altra comunitat autònoma i ser aquesta Comunitat, per exemple la de Madrid, que hagués de fer front a la escolarització, l'assistència sanitària i tot el que correspon a les prestacions a què té dret qualsevol estranger que resideixi a Espanya", criticava llavors el conseller madrileny.