Ferran Mascarell explica pas a pas com van ser les negociacions amb Artur Mas per tal d'acceptar el càrrec de conseller de Cultura. Refereix l'articulista com a les deu del matí del dia 24 de desembre va tenir una trucada al mòbil que tenia a l'altra banda "al president del meu país". Després d'uns preàmbuls en què Mas va confessar que els inicis serien durs, també recorda Mascarell com li va dir que volia "que la seva primera legislatura tingués una especial significació cultural". I és aquí on l'ara conseller exposa la seva visió sobre la polèmica que generarà la situació. En qualsevol cas, Mascarell defineix la conversa com "llarga i franca" a banda d'"agradable, ordenada. Sincera" aspecte per a ell prou rellevant atès que "en política gairebé mai ho són o com a mínim gairebé mai ho semblen". Per això s'ho va començar a pensar, perquè "molt poques vegades he aconseguit parlar seriosament sobre la cultura del teu país amb el teu president" -missatge a Maragall, amb qui va ser conseller o, fins i tot a Montilla?-.
I és a partir d'aquí -i després de ressaltar que "Catalunya necessita concertació, no confrontació- on s'inicien les seves reflexions sobre un PSC els dirigents del qual, "mai van voler aplicar el seu propi projecte cultural". També deixa entreveure que la incomoditat socialista vers la seva figura no és una cosa nova atès que "els meus articles i reflexions públiques solen tenir millor acollida per part dels altres que pels meus propis correligionaris", és a dir, els del "meu vell partit", com qualificarà -i en dues ocasions-, més endavant, al PSC.