Sens dubte, Catalunya ha rebut amb gran alegria la nominació prèvia -cal recordar que només és això, de moment: no és segur que la pel·lícula arribi al Kodak Theatre, perquè pot quedar descabalcada- de Pa negre com a candidata espanyola a l'Oscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa. Evidentment, la il·lusió és encara més gran entre la 'troupe' encapçalada per Isona Passola i Agustí Villaronga. Però, per estrany que sembli, no sempre la possibilitat ha estat exempta d'algun maldecap. Actualment sí, perquè l'entramat que mou el món del cinema té prou pes perquè la nominació suposi, com a mínim, la possibilitat d'estada a cos de rei a Hollywood sense haver-se de gratar la butxaca a qui hi arriba com a nominat al guardó. Ben diferents van ser les coses per a Francesc Rovira-Beleta quan la seva pel·lícula Los Tarantos va ser nominada pel mateix Oscar que el film de Villaronga, l'any 1962. La situació no donava per a més i les despeses del viatge van còrrer a compte de la seva butxaca, amb la qual cosa, i tenint en compte el preu d'un vol a Los Angeles i que tampoc el cinema era multimilionari aleshores, allò va suposar-li una alegria però també, per què negar-ho, un cert maldecap. Després, va repetir nominació l'any 1967 amb El amor brujo i es veu que les coses ja van ser una mica diferents.
Si (
No(
