Navegant (8). Utopies

Avui es l’aniversari de un dels peripatètics. Ha invitat a esmorzar i a cava. Potser ens hem passat, dues ampolles per als quatre, marca de nivell mig ja que hi ha crisi. Ha fet efecte. Bon humor, optimisme i plans per al futur. El nostre món, o sigui Catalunya, no pot seguir així però donat els nostre entrebanc històric ens cal planificar també el món veí, Espanya. Avui tot era possible. Al final hem redactat el plec de peticions, sense entrar en detalls ja que per axó ja hi ha els especialistes que, a mes, cobren. Som-hi: Modificació de la Constitució en tot el que sigui necessari per no poder torpedinar ja d’entrada la possibilitat dels plantejaments que segueixen: Nova llei electoral. Res de modificacions, arranjaments ni posades al dia. Nova llei electoral democràtica. Autonomia real: Recaptació de tots els impostos i pacte fiscal per tal de mantindre a Madrid un mínim de ministeris, un mínim de govern, un mínim d’exèrcit, un mínim de monarquia, un mínim per capitalitat (faltaria mes) i uns quants mínims mes si s’escau. Eliminació del Senado i de totes aquelles institucions sobreres, reducció del nombre d’ajuntaments, diputats, funcionaris i despeses improductives. Definició exacte del significat de la paraula "consens". Si tot s'ha de fer per consens i per consens no s’aconsegueix res, caldrà definir els límits del concepte. Els peripatètics no sabem on s’acaba el consens i on cal que algú decideixi, democràticament, si no hi ha consens. Ens temem que aquí comença un greu problema democràtic que algú tindrà que aclarir o ens passarem la vida consensuant. Avis per a navegants: Recordem la definició de utopia segons la Gran Enciclopèdia Catalana: Concepció imaginària d’un govern ideal. El seu us es remunta a l’humanista angles Thomas More al 1516 (o sigui, fa prop de 500 anys que es busca). Concepció d'un ideal irrealitzable (creiem es la definició dels pessimistes). També recordem la definició de consens: Consentiment, especialment per una cosa demanada. (si ho demana Catalunya, malament) Conformitat d’interessos, d’opinions, acord. (si ho demana un partit, malament) Acceptació per una comunitat d’una opinió, proposició o ideologia. (si no hi ha un mínim de bona voluntat i comprensió, fotuda l’hem). Com passa freqüentment les coses mes simples son les mes complicades però si políticament el bé social no s’imposa sobre el bé de partit, o el nacionalisme històric no vol ser entès per l’imperialisme, perdoneu-me l’expressió empordanesa, estem cardats.