Furors han d'haver sentit algunes/ns aquest dimarts després de vuit anys sense poder-se manifestar a Catalunya per no incomodar a qui calia riure totes les gràcies. La continència, doncs, ha arribat a la seva fi quan la circumstància possibilitava apuntar contra aquells a qui sempre ha quedat bé assenyalar i titllar de 'carques' i allunyats del 'progressisme'.
Aquest dimarts, a Barcelona, unes 3.000 persones s'han manifestat per una cosa tan justa com els drets de la dona, en el Dia Internacional dedicat a tal fi. El que passa és que les consignes -allò que es repeteix gairebé de forma robòtica- s'han reduït a criticar les retallades del "nou Govern", a posar de manifest que, suposadament, no vulgui lluitar contra la violència masclista (quan el que ha fet és convertir la causa en argument polític). I, també, és clar, a fer demagògia contra el sistema finances i a repetir un seguit de llocs comuns.
Quina llàstima que aquestes/s mateixos que s'han prestat a tant 'progre' xerinola hagin callat tant de temps davant aquells que s'han mostrat tant ambigus pel què fa la humiliació d'algunes dones -segurament allunyades de l'acomodat posicionament occidental que permet sortir al carrer a protestar- que, per exemple, han de sortir al carrer tapades amb burca o niqab per no rebre xàries o collonades per l'estil. O, fins i tot, els hagin rigut les gràcies quan algú que possiblement comparteix aquesta submissió de la dona es manifestava pistola en mà darrere d'ells... Contra Israel, és clar!.
Si (
No(
