El Museu Dalí exhibeix l'Estudi per a “La mel és més dolça que la sang”, la darrera adquisició d’obra de l’artista

El Teatre-Museu Dalí de Figueres exposa des d'aquest dimarts l'obra Estudi per a 'La mel és més dolça que la sang' (1926), que la Fundació Dalí va comprar el passat 10 de febrer a la casa de subhastes Christie's per 4.990.110 euros incloent transport i segur, convertint-se així en la seva adquisició més cara. L'estudi, un oli sobre fusta de 36 x 44 centímetres, és el més complet que l'artista va fer per al quadre Bosc d'aparells o La mel és més dolça que la sang, que va pintar un any més tard i que està en parador desconegut. La directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer, l'ha definit durant la roda de premsa com una "obra cabdal" del pintor. Per al director del Teatre-Museu, Antoni Pitxot, l'estudi té una clara influència de Picasso, ja que la va pintar just després de visitar París, on el pintor malagueny li va mostrar gran quantitat de quadres amb cossos amputats i caps tallats: "És la primera vegada que apareixen els caps tallats en la seva obra ", ha assenyalat. A l’Estudi destaquen un ruc putrefacte, que fa clara referència a Buñuel, un bosc d'aparells, que en l'obra definitiva és molt més frondós, i un element gelatinós que representa, segons va explicar Dalí a Pitxot, la sensació de passar molt de temps remant sota el sol a Cadaqués i perdre el món de vista. Pitxot ha detallat que el bosc d'aparells fa referència a uns elements amb els quals l'artista jugava de nen: "Són una mena de clau amb una volandera a la punta, i es feia servir a la platja perquè no s'escapessin els para-sols, però després els nens jugaven a llançar-los veure si es clavaven o no a la sorra ". El director del museu ha explicat que Dalí volia fer al pati del museu un petit laberint amb aquests aparells. La pintura també és "molt polida" tècnicament, ha dit Pitxot, que ha subratllat els grisos i blaus que va usar l'artista, òptics, gairebé transparents, i la geometria precisa que el caracteritza. En parador desconegut Encara que l'obra està en parador desconegut, se sap que es va pintar el 1926, i que va estar exposada a Figueres i al Jardí Botànic de Madrid el 1928. A partir d'aquí, hi ha una referència notarial del 1929 segons la qual la va comprar la duquessa de Lerma, i la següent notícia data de 1948, en un estudi de l'historiador Oriol Anguera, que explica que l'obra està en mans de Coco Chanel, però no s’ha pogut confirmar mai. "Hem fet un munt d'investigacions, però no sabem on es troba aquesta obra", ha reconegut Aguer. Tant l'Estudi com la pintura definitiva marquen un procés de canvi estilístic, en què apareixen tant elements de l'etapa anterior, com els caps tallats que revelen la nova empremta del nou classicisme de Dalí, però també la influència de Picasso. La família i la sang Pitxot ha explicat que La mel és més dolça que la sang fa referència a una frase de Lídia de Cadaqués amb la qual s'expressava "la tendència que tenen alguns d'anar contra la sang -la família- i decantar-se per seguir l'esperit cap a les il·lusions". "Dalí mai va deixar la mel per buscar el camí de la sang", ha comentat Pitxot. L'Estudi és l'obra que més ha costat a la Fundació Dalí, encara que l’11 de febrer es va vendre un retrat de Paul Éluard per gairebé 16 milions d'euros en una subhasta de Sotheby's a Londres, una xifra que supera amb escreix el seu valor de taxació i triplica la plusmarca del pintor. "No ens va sorprendre. L'obra de Dalí seguirà pujant", ha apuntat Aguer, que ha reconegut que també estaven interessats en la seva compra, però la Fundació va preferir l'adquisició de l'Estudi.