Josep Tarradellas i Joan podia haver-se'n tornat a França "per sempre" si, en anar a Madrid l'any 1977, en una "visita sorpresa" no se li haguessin reconegut "els seus drets històrics" com a president de la Generalitat. Això també s'explica al llibre Tarradellas, testigo de España, que ha estat l'eix central del xat d'aquest dijous dels lectors de Diariocrítico amb l'autor del mateix, l'escriptor i periodista Jesús Conte.
Com també havia demanat, anys abans, un altre reconeixement a un Govern espanyol que, com altres que hi ha hagut a la història, es considerava amic. Va ser l'any 1938, quan en una "carta inèdita" demanava a Juan Negrín, cap de Govern llavors de la República, "en la què es queixa justament de la recriminació financera del què rep Catalunya vist el què aporta".
Les relacions del president amb el rei Joan Carles han estat un dels aspectes que més interès ha suscitat entre els lectors. I així, Conte ha explicat que quan Tarradellas, en una primera trobada, el primer que li va dir va ser que sempre seria republicà, el monarca li va respondre que, per contra, ell sempre seria monàrquic. "Era conscient d'a qui rebia i Tarradellas era conscient que qui podia desllorigar la mala entesa de la primera reunió amb Suárez era el rei. I li va sortir bé", ha explicat Conte. La relació entre ambdós va ser "més que cordial" a partir d'aleshores".